Música aplicada, segons Robert Gerhard (1931)

De l’article de Robert Gerhard (Valls, 1896 - Cambridge, 1970) a Mirador (23-VII-1931). Aquest dissabte obren a les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà) el Festival de Cultures del Pirineu. Per al 29 de juliol està previst a Sta. Maria d’Àneu un ballet inèdit de Gerhard, Els focs de Sant Joan, inspirat en les falles d’Isil. Un encàrrec dels Ballets Russos de Montecarlo. La guerra del 36-39 va frustrar-ne l’estrena.

Si ja és molt difícil, atenent-se simplement als elements de fons i de forma, establir una clara distinció entre música absoluta i música “amb programa”, més ho és, encara, de traçar una línia divisòria neta entre música pura i música “aplicada” -si descartem, com és natural, una accepció rigorosament literal, segons la qual tota la que s’aplica a un text o ha d’acompanyar la dansa seria música “aplicada”: un lied de Schubert, per exemple, al mateix títol que I want to be happy... Dins la mateixa esfera de la música de concert més “desinteressada”, on podríem posar la simfonia o el quartet com a exemples categòrics de música pura, no hi ha dubte que ens trobem ja amb el mateix Concerto per a instrument solista i orquestra -per no parlar del Divertimenti o de les Serenates mozartianes- davant de casos molt menys definits. Els graus de música “aplicada” que pot arribar a tenir el Concerto -forma basada en una institució típica del segle passat: el virtuós- es comencen a insinuar en tota mena de sèrie d’obres escrites a mida de les facultats de tal o tal altra artista. [...] La distinció, de totes maneres, va prenent actualment un caràcter més precís. En la generació jove, sobretot, el desig de treure la música de la seva splendid isolation, de lligar la producció amb fins d’ordre pràctic, útil, que satisfacin la necessitat de música de col·lectivitats més o menys determinades, és cada dia més viu i més concret. [...] Cal subratllar sobretot el valor exemplar d’aquestes temptatives per la transcendència que tenen en l’ordre de la cultura musical d’un poble. Si volem una vida musical normal, no n’hi ha prou amb crear societats de concert per tot el país, no n’hi haurà prou amb servir-se d’una manera intel·ligent del meravellós mitjà de difusió que és la ràdio. La cultura musical d’un poble comença a l’escola. Val la pena de registrar un fet tan simptomàtic de les tendències de la producció musical actual. D’espectacle de luxe, al qual un públic cada dia més distant, fred i desencisat ret un culte cada vegada més exterior i convencional, la música aspira a esdevenir un objecte de primera necessitat espiritual. Zweck-musik : concepte utilitari, per oposició a concepte sumptuari de la música. Heus aquí la bandera. Era lògic que aquesta aspiració portés els músics joves a l’escola, a infondre el sentiment d’aquesta necessitat en els cors i en intel·ligències de la generació de demà.