Al músic Josep Anselm Clavé, que induïa els obrers a fruir del cant coral (1898)

Article del poeta i periodista Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) al Butlletí de la Societat Coral Catalunya Nova (24-II-1898) amb motiu del 24è aniversari del traspàs de Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874). Avui fa cent cinquanta anys de la mort d’aquest compositor, escriptor i polític republicà, fundador del moviment coral a Catalunya i promotor de l’associacionisme cultural com a palanca emancipadora de la classe treballadora. 

Avui fa vint-i-quatre anys que va morir en Josep Anselm Clavé, i avui, amb més devoció que mai, cantem les cançons seves: les cantem com a cosa nostra, rejovenides, perquè allò que té bones arrels en la terra, a cada primavera treu brotada nova i més estesa. La gran virtut d’Anselm Clavé va ser aquesta: l’haver fet arrelar el seu Art en la terra, i el jovent treballador català de quaranta i cinquanta anys endarrere, al sentir el reclam d’aquelles melodies d’ànima catalana, anava acudint com fascinat a l’entorn d’aquell home, perquè els ensenyés de cantar-les. Allí va néixer el millor del nostre art popular modern, la música-poesia del poble dins el gran centre industrial. Aquest poble tan individualista i esquerp va començar a enamorar-se de l’harmonia: els que abans eren cinquanta, cent homes, llavors van ser un cor; i ajuntats van conèixer un goig més de la vida: el goig de produir una cosa bella en comunitat d’acció i de sentiment. Obrant i sentint junts la bellesa catalana, es van anar adonant que eren un poble amb virtut pròpia i que, per fruir i per estimar, i per aprendre i per lluitar, no els calien capitostos forasters ni ideals manllevats. Per això, avui que el nostre poble es va acostant a la plena reivindicació de la seva personalitat, els treballadors catalans senten més que mai la bellesa dels cants d’en Clavé i comprenen la transcendència de la seva obra més del que podien comprendre els treballadors de quaranta anys endarrere. Per això quan senten el reclam dels artistes hereus d’en Clavé, també com fascinats se n’hi van a l’entorn, perquè els ensenyin com es canten ara aquelles cançons passades, i en quines de noves es fa sentir avui l’ànima catalana. Per això, en aquest dia que fa anys que en Josep Anselm Clavé va morir, volem mostrar que l’esperit que el movia és més viu que mai i que va fent el seu camí. ¿No us heu adonat mai que, quan es treballa a l’aire lliure, ve molt bé el cantar, i que sembla que el cant ajuda l’acció com el vent que mou les veles d’una barca? Doncs, cantem i treballem per nosaltres i per Catalunya, i per la Catalunya nova, que som nosaltres mateixos; cantem els cants d’en Clavé que van despertar-nos, i cants nous, que ens acabin d’eixorivir i ens augmentin les forces. Cantem i treballem... i bon aire!