Murs mentals
Sánchez i Aragonès han tingut una conversa telefònica “fluida i productiva”, diu el govern espanyol. Tots en sabem el context: Aragonès ha iniciat la presidència amb actitud conciliadora, Sánchez ha obert la via dels indults com a estratègia per dur el conflicte català al terreny de la política, i la dreta -que torna a marxar unida, amb la col·laboració de la vella guàrdia socialista- ha posat el crit al cel. Mentre uns semblen disposats a començar a desmuntar els murs mentals, Casado -triant Ceuta com a escenari- ajunta les dues fòbies preferides dels seus: separatistes i immigrants.
Però a aquest escenari s’hi han sumat dos fets que compliquen les coses. La imputació a Cospedal és l’anunci d’una nova temporada en què el núvol de la corrupció sistèmica tornarà a planar sobre un Casado que estava eufòric impulsant una primavera patriòtica, tant contra Sánchez com contra l’independentisme. Ara es troba que Rajoy demana, diu La Razón, que s’activin “els murs per evitar la seva imputació”. Una invitació al fang, incòmoda per a Casado, que deu el càrrec a Cospedal.
Al mateix temps, s’ha conegut un nou entrebanc de la justícia espanyola davant d’Europa. Just quan Puigdemont, Comín i Ponsatí han recuperat la immunitat del Parlament Europeu, la comissió d’Afers Legals del Consell d’Europa reclama a Espanya indultar o alliberar els presos polítics catalans i retirar els processos d’extradició. Una nova pessigada d’un òrgan europeu que, juntament amb la divisió del Constitucional espanyol, fa més creïble la possibilitat que la justícia espanyola acabi xocant contra el Tribunal Europeu de Drets Humans. De manera que Sánchez té motius fundats per buscar vies de diàleg amb el govern català. I té sentit aprofitar-ho.
Per molt que l’independentisme s’engresqui, parapetant-se en els seus prejudicis, fent-se fantasies sobre fins on pot arribar per la via europea, hi ha raons per pensar que és el moment adequat per explorar les vies de diàleg i deixar sola la dreta espanyola en la construcció de murs mentals insalvables. La fatiga marca l’estat d’ànim al país ara mateix. L’estratègia de la tensió pot girar-se en contra de qui la practiqui.