15/2: La Muriel desmentia totes les caricatures

Quan algú feia caricatures sobre el procés, sobre el catalanisme, sobre el sobiranisme, sobre la independència, només li havies de presentar la Muriel Casals per desmentir-les totes. Si et deien que tot això era provincià, primari, radical, intransigent, insolidari, localista, autoritari o qualsevol altra bestiesa, només calia que parlessin una estona amb la Muriel: encarnant com poques persones els valors del catalanisme, del procés i de la independència, era indiscutiblement, visiblement, culta, cosmopolita, preparada, dialogant, educada, liberal, divertida, solidària, progressista i demòcrata de veritat, fins al moll de l’os. I a més era bona gent, sense ni un gram d’impostació ni de fingiment. Per als qui érem els seus amics i admiradors des dels anys setanta -quan feia de professora d’economia per a futurs periodistes a l’Autònoma-, la seva pèrdua és una sorpresa que ens deixa tristos i perplexos. Per al país és una pèrdua d’una altra mena: havia de fer encara molta feina i la necessitàvem per presentar la nostra millor cara, la cara del país que volem, culte, civilitzat, obert i sensible. La seva mort és un cop personal, una pèrdua col·lectiva, i un compromís per a tots. Més que mai, no li podem fallar.