'El Mundo' i els cosins del nacionalprogressisme eclesial

Ara sí. Ja ho podem qualificar de trastorn. 'El Mundo' pateix 'hiperparentisme tremens'. La malura es manifesta per un interès exagerat pels familiars de segon, tercer o quart grau de qualsevol dels enemics de la línia editorial del diari. La cosa va començar amb aquella entrevista a la cosina tercera d'Irene Montero que, des de l'alta autoritat que comporta veure's el dia de Nadal i als enterraments, assegurava: "Ens estimem molt la nena, però no està preparada per ser vicepresidenta". Després va venir aquell estrafolari titular de portada "Les orelles 'espianens' de la cunyada de Quim Torra". I aquest dilluns la primera pàgina ens oferia: "El capellà mimat del clan Turull, nou prior de Sant Jordi".

El subtítol de la peça diu: "Torra aconsegueix promoure al càrrec el religiós separatista i cosí de l'exconseller". Després al text s'explica que aquesta posició, a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, s'ocupa a partir de la proposta del president incumbent, que ha de ser referendada aleshores per l'arquebisbe de Barcelona. És a dir, que s'ha seguit el procediment de sempre, però el rotatiu no pot evitar suggerir maquinacions cardenalícies. De fet, la crònica és una delícia, perquè està escrita en la florida prosa del 'contubernio', que deixo en versió original: "El primo del político siempre fue el niño mimado del nacional progresismo eclesial", "clérigo protestón" o "cuando el independentismo empezó a hacer furor, se le pudo ver bailando sardanas en la plaza de la Catedral junto a banderas esteladas". No he sabut trobar a la Bíblia si això és pecat venial o mortal, però és evident que 'El Mundo', a banda de perfilar-lo com un arribista, el condemna a la damnació eterna.

Friso per veure quin segon cunyat per part de cosí trobarà demà 'El Mundo'.