La Inspecció de Treball de la Generalitat ha multat un empresari que va oferir una feina tot dient: “Dependenta de botiga, dona amb edat mínima 40 anys”. L’empresa, que té cinc treballadors, es dedica a muntar i vendre cortines al barri del Fort Pienc de Barcelona, i se’n jubilava l’única dona, que era la dependenta. Com que la clientela del barri és majoritàriament femenina i gran, l’empresari va pensar que una dona de mitjana edat tenia el perfil més escaient.
Doncs s’ha trobat que ha de pagar 7.501 euros de multa per una doble discriminació de gènere i d’edat. A l’home li han caigut a sobre la Constitució, l’Estatut dels Treballadors i fins i tot un conveni de l’Organització Internacional del Treball. S’entén que la llei vulgui desfer situacions en què un gènere ha dominat sempre (precisament ara, la Generalitat fa l’anunci d’una convocatòria al cos de Bombers amb el 40% de places reservades per a dones), però l’argument de l’empresari és de sentit comú: ell coneix millor que ningú el gènere que ven i la clientela que l'hi compra. A part que, posats a combatre discriminacions, trobar feina a partir dels 40 no és fàcil.
¿No entra dintre de la llibertat d’empresa i de comerç que un empresari triï el millor perfil per ocupar una posició? Si els inspectors de la Generalitat, abans d’obrir un expedient per un anunci en un portal electrònic, primer preguntessin, ¿no ens estalviaríem absurds com aquest? Perquè esclar, a partir d’ara, la solució és fàcil: posar un anunci genèric i anar fent perdre el temps i les il·lusions de trobar feina a tots els homes que s’hi presentaran.
