Llegim a l’ARA que una associació anomenada Mugrons Lliures reivindica “el dret de les dones a estar a la piscina, si ho volen, amb el tors nu com fan els homes i, en definitiva, a decidir sobre el seu propi cos”. Paral·lelament, també demanen que les dones que porten banyador més llarg (per motius religiosos) hi puguin entrar. Espero que aquestes últimes no facin una associació que es digui Mugrons Empresonats i que reivindiqui que totes les altres es tapin. Les Mugrons Lliures demanen el dret a fer topless, entenc, perquè els homes sí que en fan quan es banyen. No sé què en pensen, de fer nu integral a la piscina.
Sempre m’he banyat com he volgut a la platja i em sembla bé que tothom faci el que vulgui. Però a la piscina municipal em poso la part de dalt del biquini. La raó és aquesta. A la piscina municipal, que és un recinte petit, hi van els nens preadolescents dels meus veïns, també hi van joves i gent més gran. Els pits femenins, en general, agraden. Exciten. Alguns d’aquests banyistes, ja sigui perquè se'ls està despertant la sexualitat, ja sigui per una realitat personal no convencional, potser no poden controlar aquesta excitació natural. Com que tothom té dret a banyar-se, entenc que si ensenyem els pits, decidint sobre el propi cos, podem acceptar, també, mirades insistents o reaccions fisiològiques de gent que, justament, no pot decidir sobre el propi cos perquè el propi cos decideix per ells. El que no podem demanar és que els nostres pits deixin d’excitar, perquè si no, acabarem demanant piscines no mixtes. I com que, segons amb qui parlo, ensenyar els pits a la piscina és cosificar-me o és una reivindicació feminista, aquest any, a la piscina, per ser una ciutadana compromesa amb els meus mugrons, i per extensió, pits, me’n trauré un sí i un no.
