Mrs. Maisel pren xerès
Tothom que estigui seguint aquesta sèrie anomenada La meravellosa senyora Maisel (us ho tradueixo com si ja la poguéssim tenir en català), ambientada als anys 60 i protagonitzada per una monologuista, es deu haver fixat en un detall. Aquesta protagonista i la seva mare, de tant en tant, quan estan atacades o atabalades o nervioses es prenen una copeta de xerès. L’ampolla que tenen a la cuina i que surt de tant en tant té una etiqueta on hi diu: “Vino amontillado sherry. V.&F. González Sucs. Jerez Fra. Imported by Ruby Wines, Inc. Boston, Mass”. Està molt ben pensat que les dues dames prenguin aquest vi, concretament amontillat, perquè ens dona molt la idea de com són els personatges. Tot sovint, a la sèrie, els veiem en festes on prenen còctels en copes Pompadour (la del xampany d’abans, feta amb el motlle del pit de Madame de Pompadour).
Per sempre associes els personatges de les pel·lícules o dels llibres amb allò que beuen. Per a mi Els cavallets de Tarquinia, de la Duras, són gots i gots i gots de Campary. Falstaff, de Shakespeare, és també el xerès. Ell diu: “Si tingués mil fills, el primer principi humà que els inculcaria fora abjurar de beuratges lleugers i dedicar-se al xerès”. A El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald, Jay Gatsby es pren algun còctel de llimona, ginebra i aigua amb gas, però sol brindar amb xampany. I a l’adaptació de la pel·lícula, en Di Caprio brinda amb Moët & Chandon. Per això em posa contenta que a Otra ronda, de Thomas Vinterberg, els protagonistes, al restaurant, demanin un “Juvé i Camps, reserva de la família”. És l'única marca que mencionen i la mencionen perquè volen, sense haver cobrat. Arriba Nadal, potser estarem mig tancats, però espero que puguem brindar. I que sigui amb vi català (hi compto l’escumós, esclar), que és meravellós.
