Els moviments socials són el delicte
La resposta ministerial al voltant de la infiltració d’un policia als moviments socials de Barcelona, que va revelar La Directa, hauria estat contundentment antidemocràtica si tothom entengués la democràcia de la mateixa manera. No és el cas. El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, justifica aquesta actuació policial com un exercici de prevenció del delicte per garantir la seguretat de tothom. Menys la dels activistes dels moviments socials, s’entén. Ara sabem que per a aquesta prevenció del delicte es poden fer servir totes les tècniques d’espionatge necessàries, fins la d’utilitzar els cossos de les dones com a arma de guerra. Un clàssic repugnant. Però entra dins la legalitat, això és el més important. Encara que no tothom entengui la legalitat de la mateixa manera. Com és el cas. Queda clar que l’estat espanyol no posa límits quan l’objectiu és garantir la seguretat de tothom. Menys la de les activistes dels moviments socials, s’entén. També hi va haver un moment, no fa tant, segur que el recordeu, que es van detenir independentistes acusats de terroristes, en una operació absolutament legal (operació Judes, es deia, quins noms) en la qual es van fer escorcolls desproporcionats per acabar trobant precursors d’explosius. Aleshores vam saber que si tenies aigua oxigenada a casa, tenies un precursor d’explosiu. Però qui més possibilitats tenia d’utilitzar-lo amb finalitats malvades eren els independentistes. Els altres normalment el guarden a la farmaciola per desinfectar una ferida, que deia Borrell. Els independentistes acusats de terroristes van passar mesos de presó preventiva. El deliri va ser tan gros que l’Audiència Nacional va acabar reconeixent que no quedava clar per quin delicte va començar la investigació de la Guàrdia Civil contra els independentistes. Tanmateix, aquestes persones continuen, igualment, pendents d’un judici, acusades de terrorisme. Però les idees no es persegueixen. Només els fets. No cal dir que estem a favor de curar-nos en salut. Millor prevenir el crim que plorar-lo. Llàstima que tots els delictes no es persegueixin amb la mateixa contundència i interès. Podem tornar a parlar de dones i de violència. Però vosaltres ja m’enteneu.
La resposta sobre l’infiltrat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés de Diputats ha estat nul·la, o pitjor encara, ha tret pit i rànquing de The Economist per recordar que Espanya és reconeguda com una “democràcia plena”. No seré jo qui rebati The Economist. No sé prou anglès. Però entenc que la vulneració sistemàtica de drets i llibertats cap a l’independentisme a través de tot tipus d’espionatge forma part del que, legalment, es pot permetre qualsevol democràcia plena. Encara que a moltes de nosaltres ens agradaria més que una democràcia plena no es dediqués a criminalitzar els moviments socials ni a perseguir la gent jove. Ni la no tan jove. Per això el problema que tenim és que no tothom entén per delicte el mateix que el ministre de l’Interior, de la mateixa manera que no tothom seria capaç de comparar l’horror de la Guerra del Vietnam amb el Primer d’Octubre, com ha fet un antiavalot de la policia espanyola. Hi ha una evident manca de respecte. Potser per això és convenient actualitzar conceptes i expressions perquè s’adeqüin més a la realitat. Encara que ja sabem que qui hi vulgui veure un Vietnam no hi veurà res més i qui vulgui preservar la seva pròpia democràcia continuarà justificant la vulneració de drets i de llibertats en nom de la seguretat universal.
