Motos, bicis i patins a les voreres
De les motos sobre les voreres de Barcelona el que més molesta no és que hi estiguin aparcades sinó que, per aparcar-hi, els motoristes s’enfilin damunt la vorera cavalcant el vehicle i recorrin vint o trenta metres fins a plantar-se a la porta de l’adreça on van. Alguns són tan impertinents que fins i tot toquen el clàxon als vianants perquè s’apartin.
Ara l’Ajuntament està estudiant si farà pagar a les motos per aparcar a la calçada. Amb les motos a Barcelona cal anar amb compte, i ho diu un que no hi circula. Primer, perquè la ciutat tindria un trànsit molt més dens si no fos per aquests vehicles de dues rodes; segon, perquè les motos i el seu consum de benzina estan a l'abast de la butxaca de molts treballadors, i tercer, perquè, una vegada més, els poders públics van al que és més fàcil (prohibir, cobrar) mentre no fan el més difícil, que és dotar l’àrea metropolitana de Barcelona d’un transport públic de qualitat d’una vegada, que competeixi en temps i diners amb el transport privat i que aconselli deixar el cotxe i la moto a casa. És demanar tant?
I, d’altra banda, si l’Ajuntament està tan amoïnat per la qualitat de l’experiència del vianant a la vorera, té per on començar. Hi ha ciclistes que continuen passant a tota pastilla, a frec dels vianants, i pobre de tu que els ho retreguis. I el mateix amb patinadors i monopatinadors, que quan els convé són vehicles que van per la calçada i quan se’ls posa el semàfor vermell s’enfilen a la vorera i continuen la marxa. Això si s’aturen als semàfors, perquè molts deuen considerar que un llum vermell és una opinió i tiren pel dret. Van tan a la seva que en passejos centrals de la Diagonal i la Gran Via, al costat dels quals ja hi ha carril bici, n’hi ha que continuen circulant pel passeig. No he vist mai la Guàrdia Urbana multant-hi ningú.
