Els Mossos i la multitud que cridava “Votarem!”

La lectura de les 96 pàgines de la sentència absolutòria del major Trapero i les cúpula dels Mossos és fascinant. Constitueix una alenada d’equanimitat enmig del desert de ponderació en què l'“A por ellos!” ha transformat l’aplicació de la justícia. El text consagra que “la mediació és un instrument central d’intervenció” propi dels Mossos per llei del Parlament i d’acord amb allò que defensa la Unió Europea quan la policia ha d’actuar enmig de drets en conflicte, fins al punt que reconeix que les topades entre mossos i guàrdies civils van ser degudes a la diferència entre els models de planificació. Però a la sentència hi ha el fet substantiu que l’estat espanyol es nega a acceptar i que fins que no el tracti políticament no tornarà a tenir força moral a Catalunya, que és que hi havia “una multitud de persones de totes les edats, nens, joves, adults i ancians, molts dels quals en grups familiars [...] que cridava “Votarem, votarem!”