Mossos caminant pels carrers

Si llegeixen la crònica de la compareixença de Josep Lluís Trapero al Parlament sabran de quin mal podem morir, i mai millor dit. L’informe del director general dels Mossos d’Esquadra va ser un retrat robot poc complaent de la nostra seguretat nacional. A veure, globalment considerat, Catalunya és un país segur, però... la llista de peròs és llarga.

I les solucions? Gairebé de passada, Trapero va tornar als bàsics policials de tota la vida i va expressar una intenció: que tornem a veure agents a peu pels carrers. El resultat és evident: que un cotxe patrulla es presenti en tres minuts allà on hi ha un problema està molt bé, però d’això se’n diu reaccionar. En canvi, la presència dels policies al carrer pot prevenir i, sobretot, dissuadir. A un mosso que passa tancat dins el cotxe patrulla no li pots anar a dir res que hagis vist. I ell mateix veurà menys coses assegut darrere un volant que no pas caminant. Des dels viatges a peu de l’Espinàs sabem que per mirar i per entendre el que es mira, cal una velocitat de pas humana.

És veritat que ara l’eficàcia policial està ajudada per tota mena de cibereines, i que hi ha telèfons mòbils i càmeres de vigilància pertot, però amb la càmera de vigilància no hi pots parlar. No es pot comparar la feina de les màquines amb l’efecte multiplicador de seguretat i de tranquil·litat ciutadana que desprèn una parella de policies caminant per una vorera. Si hi ha un factor que ajuda a fer comunitat és la seguretat. I en una societat tan culturalment diversa com la que tenim, encara més. Per aconseguir-ho calen persones ben formades i això val diners. D'aquí a un temps sabrem si estem davant d’una intenció o d’un canvi real.