En la mort de Josep Piqué

Ha mort una gran persona, un home intel·ligent, capaç i honest. Tres atributs que no són freqüents que es combinin en una persona.

No hi ha dubte que va ser un gran economista, un home d’empresa d’èxit i un polític amb una trajectòria destacada al servei del país.

Sempre va ser una persona prudent, amb opinions i idees moderades, i és això el que el va fer especialment valuós i útil en els rols als quals la vida el va portar.

Com a ministre d’Indústria va recuperar els programes militars que van potenciar la indústria naval, aeronàutica i de transport terrestre en un moment en què estaven en profunda crisi, i les va convertir en centres d’activitats tecnològiques de disseny i producció, que va enfortir com a empreses exportadores. Les solucions que va impulsar van ser diferents en funció del sector, les circumstàncies i la necessitat de convergir amb la indústria europea. Però sempre encertades.

Com a ministre d'Exteriors va aportar moderació i intel·ligència a un govern que podia haver practicat polítiques allunyades de l'interès general.

En Josep tenia la virtut que és més important en les persones: l’empatia. Era impossible enfadar-se amb ell. Això el va convertir en portaveu del govern espanyol. Crec que mai s’ha explicat la política del govern amb més claredat i més proximitat.

Com a home d’empresa va liderar Ercros i ITP en moments complicats per manca de convergència entre accionistes i dubtes sobre l’estratègia... que sempre va reconduir a la sensatesa. Però la seva trajectòria empresarial no s’acaba aquí, es necessitaria molt espai per donar-ne compte.

Va ser un home generós i respectuós amb tothom. De la generositat d’en Josep n’he estat testimoni perquè me n'he beneficiat, i del respecte per les persones n’he estat espectador directe durant molts anys.

Els que l’estimàvem el trobarem a faltar, però per a la societat en el sentit més ampli és una pèrdua gran.