Les mores també tenim mugrons

“¿Què hauries fet si mories abans sense altre fruit que l’oreig en ta galta?” Recordo Salvat-Papasseit instant-nos a estimar i gaudir dels plaers de la vida ara que des de la conselleria de Feminisme(s) han decidit, tan generosament, que a nosaltres, les mores, no ens cal cap altre fruit que l’oreig en la galta perquè la resta del cos és pertinent que ens el cobrim amb la toxicitat contaminant del polièster d’aquest nou invent anomenat burquini o “vestit de bany integral” (una expressió molt encertada donat que els seus creadors són els més integristes, els més reaccionaris dels musulmans). Quina delicadesa, quina deferència per part de la política d’ERC que ens vol tapades de cap a peus a les piscines municipals del país, mentre que per a les altres, les “catalanes de tota la vida”, queda reservat el monopoli de fer topless. Haurem d’agrair que aquesta mena de feministes d’esquerres ens expliquin coses, també com som i en què consisteix la nostra respectable “alteritat”. Que sigui l’alteritat inventada pels homes masclistes es veu que no hi fa res, les que no hi estem d’acord no encaixem i som considerades mores dissidents, poc representatives, només perquè tenim la dèria de voler la igualtat i denunciar que aquestes teles cada cop més sofisticades no són més que simples presons ambulants amb què volen marcar-nos els seguidors de Mahoma més ultres, aquells que ens demanen de renunciar a plaers tan simples com banyar-nos en llibertat.

Sap què, consellera? Les mores també tenim mugrons i aurèoles i pits sencers que fruirien de rebre l’escalfor del sol, la brisa marina i el bressoleig de les onades. ¿Què faríem si moríem abans de sentir el mar besant-nos una pell tan sensible, sense gaudir de la sensació de tenir el cos desbridat de tot aferrament tèxtil? Però és que, a banda dels pits i els mugrons, les mores tenim coll i panxa, esquena, cul, cuixes, genolls, cames i cabells. Cap d’aquestes parts del nostre cos pot rebre l’oreig ni el sol ni res si ens hem d’enfundar en un vestit que ens cobreix de dalt a baix. L’experiència de capbussar-nos en piscines o a la platja no té absolutament res a veure amb la que gaudeixen les altres dones, les que poden portar banyador o biquini o fins i tot unes simples calcetes. Però la qüestió de fons és: quin és l’objectiu d’aquesta indumentària asfixiant que s’han afanyat a fabricar els mercaders de l'opressió i la discriminació? Per què a les mores se’ns hauria d’acudir ficar-nos a l’aigua amb roba? La resposta la tenim en la publicitat de Decathlon Marroc, en una fotografia que es pot veure en el seu compte d’Instagram: mostra quatre noies passejant per la platja enfundades en burquinis sota un eslògan que vindria a dir: “Banya’t i estigues tranquil·la”. És a dir, banya’t sense assetjament, perquè ja ho sabeu, noies, si els homes es comporten com energúmens quan us veuen amb poca roba, la culpa és vostra per mostrar massa carn. Ells no es poden controlar, no ho poden evitar, perquè si ho fessin, si es dominessin, ja no serien tan homes. De manera que el significat profundament misogin del deure de tapar-nos és més que evident i queda resumit en aquesta vergonyosa imatge de la casa de material esportiu: si ens agredeixen, és culpa nostra. Exactament el que denuncia la conselleria de Feminisme(s) pel que fa als mugrons. ¿Si no ens deixen fer topless és discriminació, però si ens obliguen a cobrir-nos per entrar a l’aigua és respecte, diversitat, integració, religió, diferència cultural? A les mores ja ens agradaria, ja, però per molt que ens intentin convèncer des d’ERC o qualsevol formació d’esquerres còmplice amb les nostres opressions, no aconseguiran que renunciem al dret de banyar-nos tranquil·les, sentint l’oreig i el sol en altres llocs que no siguin la galta.