La mordassa ja no li importa a ningú
La setmana que ve sembla que es votarà la reforma de la llei mordassa i no hi ha expectatives que s'aprovi. Les negociacions han fracassat i el govern no està disposat a acceptar les propostes dels seus socis –ERC, Junts i Bildu–. Els punts conflictius són la prohibició de les pilotes de goma, a més de les devolucions en calent, que es volen deixar per a “més endavant”. Els altres elements que bloquegen les negociacions són “les faltes de respecte” als agents i “la desobediència”, dues eines clau que augmenten desproporcionadament el poder de la policia. Molts ciutadans han estat sancionats simplement per interrogar els agents quan aquests realitzen identificacions per perfil racial. No volen que ningú controli els controladors.
Tots aquests punts són importants, però segons organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional o No Somos Delito, la reforma tal com està plantejada ni tan sols posa fi als aspectes més antidemocràtics de la mordassa. Per exemple, amb la presumpció de veracitat dels agents, que possibilita l'arbitrarietat en els procediments i impedeix la defensa efectiva de la ciutadania. Això no es tocarà. Així que, fins i tot si s'aprova la reforma, els drets a la llibertat d'expressió, de reunió o d'informació continuarien estant soscavats. Recordem que en els darrers anys aquesta norma ha estat utilitzada per a la repressió pura i dura dels moviments socials –el moviment de l'habitatge del barri madrileny de Carabanchel acumula més de 40.000 euros de multa per haver aturat desnonaments–. És fàcil comprendre el mal que fa als col·lectius i als militants una repressió econòmica que pot ser fins i tot més perjudicial que la purament judicial.
La promesa de derogació responia potser a un altre moment polític en què encara cuejaven les restes polítiques del 15-M, les protestes que es van aixecar contra les retallades i el mateix govern de Rajoy que va promulgar la norma. Avui no sembla una prioritat d'un govern que, a més, ha aprovat les seves pròpies lleis repressives: la reforma de la sedició que penalitza els talls de carretera o les ocupacions de seus bancàries –entre altres elements–, a més de la que converteix en delicte tres furts en supermercats. Potser només és un indicador del nivell de reacció i retrocés que vivim i de l'escassa capacitat de mobilització de què disposem per fer-hi front.
A aquest govern no li demanàvem que ho canviés tot, només que almenys ens deixés organitzar-nos i lluitar pel que és just. Guanyi qui guanyi les properes eleccions, tot apunta que, pel costat repressiu, tot seguirà igual o pitjor. Es complirà una vegada més la llei de ferro de les legislacions repressives: un cop aprovades, són inamovibles. (La normativa cívica de Barcelona tampoc no ha estat derogada pel govern d'Ada Colau, que s'hi havia declarat contrari.) Sembla que cap govern de cap signe polític no renuncia mai a incrementar el seu poder de control policial sobre la població.