La moral i els salvatges

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsTot home primitiu, en eixir de la selva, porta un gruix d’amoralitat tan espès, que voler fer-li adoptar de cop la moral civilitzada (la superficial, que és la que interessa ensenyar-li) és una absurditat. La bona fe d’alguns missioners protestants i catòlics, llurs esforços i llur constància admirables, han fracassat fins ara. Mentre el missioner predicava que “calia vestir-se” i s’esforçava a legalitzar els lligams de l’amor natural, els altres blancs els prenien les terres i les dones! Així el salvatge va conèixer la moralitat al mateix temps que la immoralitat, i va confondre-les tan bé, que encara no ha arribat a distingir l’una de l’altra. Estimar la dona que els plau quan l’ocasió es presenta i quan tots dos en tenen ganes, llevar-se la roba quan els faci nosa o quan tinguin calor, és d’una lògica aclaparadora! Però aquests són justament els punts sensibles de la moral civilitzada i la guspira que encén les discussions dels moralistes! Quan els primers “importadors de moral” varen desembarcar en les illes llunyanes del Pacífic, els homes, les dones i els infants polinesis anaven quasi nus. Es banyaven als torrents i a les platges plegats i barrejats. [...] Ara, quan un home i una dona s’estimen prou per a viure plegats, els mariden. Quan no s’estimen més, es divorcien. Les polinèsies segueixen enganyant llurs marits, però, a l’exemple de les dones “molt civilitzades”, ho fan d’amagadet. Oh!, plaer suculent de civilització: burlar-se del marit, tot estafant les lleis i l’Església. Per a qualsevol tahitiana soltera la qüestió sexual ha esdevingut més complicada. Ara a Papeete qualsevol noia independent que vulgui fer l’amor ha de tenir permís de les autoritats. La policia les detura així que posen els ulls tendres sobre un mariner o qualsevol foraster. [...] Els mariners àvids d’amor i de tendresa cerquen la companyia d’una dona. No és un desig ardent ni luxuriós que els empeny, és l’enyorança de la llar, una barreja confusa, però noble, de sentiments filials i conjugals. Jo els he vist ben sovint caminar en parelles, fent bracet castament, o asseguts a la sorra amb les mans enllaçades. [...] Les branques immenses dels arbres tropicals cobreixen aquell quadre d’amor i de Natura. En un racó hi ha un pilot de parracs oblidats, representants ridículs i vençuts de la moral civilitzada.