La llei de Moore, el turisme xinès i la balança comercial

El 1965, Gordon Moore va pronosticar que cada dos anys es duplicaria la capacitat de memòria de la tecnologia informàtica, alhora que el seu cost es reduiria a la meitat. D'això se'n diu llei de Moore (que cal no confondre amb la llei de Murphy).

La velocitat amb què es duplica la capacitat de la tecnologia i es redueixen els costos a la meitat és ara tan gran que les millores tecnològiques són massa ràpides perquè el mercat pugui absorbir-les.

Una cosa semblant es pot dir del creixement econòmic de la Xina i les seves conseqüències a escala mundial: els canvis són tan accelerats que de seguida esdevenen obsolets els paradigmes més generalitzats per analitzar aquest país, i els experts en la matèria han de revisar constantment les seves premisses i models d'anàlisi.

L'Organització Mundial del Turisme ha pronosticat que l'any 2020 la Xina importarà anualment cent milions de turistes i n'exportarà també cent milions. Enguany, la Xina ja ha superat Espanya com a tercera destinació turística més popular del món (després dels EUA i França). Però més d'un milió de turistes xinesos també van visitar París l'any passat. Només 100.000 van visitar Espanya. Aquests turistes xinesos són rics i es gasten una elevada quantitat de diners en articles de luxe i visites culturals.

Segons les estadístiques de les devolucions de l'IVA a Barcelona, fa uns anys els turistes xinesos ocupaven el desè lloc en el rànquing de compradors; ara ocupen la quarta posició. Això indica un augment de turistes o un augment de compres, però en qualsevol cas representa una nova tendència força significativa (tot i que encara és molt menys acusada que en altres destinacions turístiques europees semblants, com ara França i Itàlia).

La balança comercial espanyola amb la Xina és negativa. Les exportacions a aquest país només cobreixen un 14% del cost de les importacions. No és probable que aquesta situació canviï mentre la Xina segueixi elaborant o fabricant un elevat nombre de productes que generen una gran demanda entre els consumidors pels preus tan baixos a què s'ofereixen.

La deslocalització mateixa de la fabricació per traslladar-la a la Xina ha privat el país de gran part de la seva capacitat industrial, però ha apujat el nivell i la qualitat de vida de tothom, perquè ha facilitat als consumidors productes de qualitat a preus més baixos. (També ha reduït el nivell de contaminació als països postindustrials, com ara Espanya, que han exportat la seva contaminació a la Xina.)

Si Espanya no pot augmentar el percentatge d'exportacions a la Xina en relació amb les importacions, l'única manera de millorar la balança comercial és atraient inversions o el turisme de la Xina.

Hi ha indicis que indiquen que estan pujant les inversions. La naviliera xinesa Hutchison-Whampoa ha comprat el 100% de Terminal Catalunya SA (TerCat), i ara promourà i ampliarà les terminals marítimes del port de Barcelona (la naviliera també controla el port de Rotterdam). Si descarreguen els contenidors a Barcelona i els envien per ferrocarril al centre d'Europa, els transportistes xinesos es podrien estalviar ben bé cinc dies de navegació marítima. Per fer això cal una millora en profunditat del sistema ferroviari fins a Alemanya: s'ha de donar un fort impuls al Corredor Mediterrani. El Banc Industrial i Comercial de la Xina (ICBC), el més gran del món, ha obert una sucursal a Madrid, i la Xina ha anunciat que donarà suport a l'euro invertint en bons sobirans de les castigades economies europees, inclosa l'espanyola (la Unió Europea és el principal mercat exterior de la Xina i, per tant, la caiguda de l'euro podria afectar greument el comerç xinès amb Europa).

Si la indústria turística vol que els turistes xinesos vinguin a Espanya i hi gastin elevades quantitats de diners, té dues opcions: esperar que els xinesos vinguin a trucar a la porta o presentar-los una oferta atractiva. Fins fa poc el govern estava preocupat per la immigració il·legal xinesa, i aquest és el paradigma encara predominant en el pensament governamental, però els canvis de l'economia han estat tan accelerats que el fenomen nou no són els immigrants, sinó els turistes xinesos rics.

El govern, però, no ha reaccionat a temps davant les noves circumstàncies. Els principals obstacles per al turisme xinès són els visats i la falta de vols directes. El govern està prenent mesures per agilitzar el procés de concessió de visats. L'única companyia aèria que té vols directes (a Madrid) és Air China. Però aquests no són els únics canvis que s'han de fer per atreure més turistes xinesos rics: cal una nova visió del que ha de ser una oferta atractiva.

El que els xinesos busquen no és sol i mar, ni les corrides de toros ni el flamenc, la tradicional oferta turística espanyola. Volen hotels de luxe que serveixin esmorzars xinesos, i volen que els portin a botigues de luxe, a visitar monuments culturals i a restaurants per a gurmets. També volen guies turístics que no només parlin xinès, sinó que també entenguin la cultura xinesa (i per aconseguir-ne cal promoure molt més els estudis superiors xinesos).

Si la indústria turística local no adopta una actitud proactiva per atreure un turisme xinès de qualitat , a la llarga serà la indústria turística xinesa la que ho farà a través d'agències de viatges fundades a Espanya pels residents xinesos. A l'Àsia ara ha esdevingut un tòpic dir que al segle XXI la Xina serà el hardware del món, i l'Índia, el software.

Quan els europeus pregunten com serà el seu futur, la resposta és que no cal que s'amoïnin: Europa serà el balneari del turisme asiàtic. Si prenem mesures a temps, aquesta serà una manera de corregir la balança comercial.