Monuments colonials trencats
Una de les feines principals dels governadors de les colònies és tenir-ho tot endreçat i a punt per quan hi ha visita de les autoritats de la capital, molt principalment (com és de suposar) si aquesta visita és la del rei en persona. Miguel Romero no és el governador de Puerto Rico, però sí l’alcalde de la capital de l’illa, San Juan de Puerto Rico, i s’ha trobat en el destret que, just abans de la visita oficial del rei d’Espanya, Felip VI, un estol d’activistes independentistes i indigenistes s’han carregat l’estàtua de Ponce de León, que fa un parell de dies va aparèixer tombada a terra i feta a trossos. El motiu de la visita del Borbó espanyol és la commemoració del cinquè centenari de la fundació de San Juan, com a conseqüència del “descobriment” d’Amèrica (s’ha de ser una mica petulant per afirmar que has “descobert” un continent: el continent ja hi era, si tu no l’havies vist és problema teu). Juan Ponce de León sí que va ser el primer governador espanyol a Puerto Rico: colonitzador i esclavista, va reprimir a sang i foc les revoltes dels indis que no es resignaven a veure’s reduïts a l’esclavatge. Segons un comunicat del grup Fuerzas Libertarias de Borikén (nom originari de l’illa, abans de ser batejada com a Puerto Rico), “Juan Ponce de León, primer governador imposat per la tirania d’Espanya, representa el pitjor”.
“La tirania d’Espanya” és, sens dubte, una expressió molt repetida al llarg dels últims 500 anys a banda i banda de l’Atlàntic. Ponce de León la va justificar bé: les víctimes de la seva sufocació de les revoltes dels indis es van comptar per centenars i no discriminaven entre dones, homes, ancians ni infants. Com a curiositat, val la pena remarcar que Ponce de León no passava del metre i mig d’alçada (força més petit que la imatge que han tombat a San Juan, per tant) i que estava veritablement obsedit per trobar l’anomenada Font de l’Eterna Joventut, unes aigües fabuloses que, segons la llegenda, tornaven a qui les bevia immune al pas del temps. Tot indica que, per molta sang que vessés al seu pas, Ponce de León no va aconseguir el seu objectiu i ni tan sols va tenir una vida llarga, ja que va morir relativament jove, entre els 46 i els 61 anys segons les diverses cronologies.
Per la seva banda, el batlle actual de San Juan de Puerto Rico, l’esmentat Miguel Romero, deu ser un tipus jovial, a jutjar per com ha afrontat el compromís de la icona colonial vandalitzada: “Prepararem la base, els perns, i ja és qüestió de tornar-la a muntar. No és gens complicat”, ha declarat, en un to que recorda les historietes de Pepe Gotera i Otilio. Fent gala d’aquest caràcter desimbolt, Romero, mentre li fa el lliurament de les claus de la ciutat, podria aprofitar l’avinentesa per preguntar-li a Felip VI per la família: no tant per la ruptura matrimonial de Cristina i Urdangarin, per exemple, com per la carrera delictiva protagonitzada per aquest matrimoni en els seus dies bons. O per l’amic del pare de Felip, Joan Carles, dedicat al tràfic d’armes. Segur que encara riurien una estona.
