La seguretat va molt més enllà dels llaços

Metge, exconsellera de Justícia i d'InteriorHe escoltat més de tres vegades el moment de la roda de premsa posterior a la Junta de Seguretat que la setmana passada es va fer al Palau de la Generalitat, en què el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska –després d’haver definit el terrorisme i el crim organitzat com a estructures criminals transnacionals capaces de fer escac a l’estat de dret i per tant a la seguretat de tots els ciutadans– diu que, en la seva experiència de magistrat de l’Audiència Nacional, ha realitzat múltiples investigacions amb cooperació o amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra com a policia integral i afirma que el resultat del seu treball (el de la policia de la Generalitat) ha estat efectiu i amb paràmetres de professionalitat molt importants.

Són paraules difícils de sentir dels ministres de l'Interior i encara més dels magistrats de l’Audiència Nacional. A mi, particularment, m’agrada sentir-les i em sembla que estaria bé que les escoltessin tots els membres del Poder Judicial. Li correspondrà al mateix Grande-Marlaska repetir-les a tots els components de les forces de seguretat i a tots els responsables d’organismes i agències internacionals dedicades a la seguretat col·lectiva.

Atès que les situa en la seva experiència en la investigació criminal no poden ser flor d’un dia sinó mostra de la convicció i decisió que el cos de Mossos d’Esquadra no només s’integri de manera efectiva en el termini d’un mes en el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, sinó que no torni a ser qüestionat mai més per cap jutge instructor ni per cap membre de les agencies d’intel·ligència o forces de seguretat.

Que ho digui en aquest precís moment, quan els comandaments són investigats per uns delictes greus, per una ordre de processament que no els tracta com a funcionaris públics –és a dir, servidors a les ordres d’institucions de govern, que és el que són i no governants, que és el que sembla insinuar l’atestat–, té encara més mèrit.

Amb la mateixa sinceritat que agraeixo aquest reconeixement fet en veu alta i clara, em cal en aquest precís moment recordar que el desplegament dels Mossos d’Esquadra és un dels actes polítics més valents i de més significació que hem viscut en l’exercici de l’autogovern, quan l’Estat va acceptar que fos un desplegament per substitució i no de complementació. Els Mossos substituïen la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, i des de l’Estatut d’Autonomia va quedar consagrat el comandament suprem de les funcions de seguretat pública i les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de manifestació i reunió. Per tant, l’ordre públic és (per bé i per mal) competència del Mossos d’Esquadra i només si ho sol·liciten seran els altres cossos de seguretat els que els han d’ajudar, sota les seves ordres operatives. Recordem-ho amb la calma, prudència i intel·ligència necessàries.

És difícil fer referència a la Junta de Seguretat –presidida pel Molt Honorable President de la Generalitat també per les importants atribucions de l’Estatut del 2006 en matèria de seguretat pública– del passat dia 6 de setembre i no parlar de la presència als carrers, places, carreteres, ponts i filats de multitud de llaços de color groc en expressió de rebuig al contingut d’unes ordres impietoses de presó preventiva a representants polítics i socials.

Traguem els Mossos d’Esquadra d’aquest debat. No és un debat policial. Davant d'un plantejament polític de rebuig i denúncia del que es considera una injustícia, sempre n'hi ha que discrepen, i poden penjar una pancarta en sentit contrari. El que ha canviat, doncs, és que ara no es penja una pancarta o uns llaços d’un altre color, sinó que s’elimina el pensament no coincident. És inacceptable que els màxims dirigents de Ciutadans s'hi prestin i incentivin aquest canvi d’expressió de la dissidència. Tant de bo sigui un entreteniment d’estiu.

Ara bé, si els alcaldes volen mantenir l’autoritat necessària per fer retirar llaços d’altres colors, pancartes amb altres lemes, hauran de fer complir les ordenances de via pública. En l’exercici de l’autoritat política la neutralitat no és mai neutral del tot, però només fent complir les normes als que criden les mateixes consignes que el govern municipal, aquest podrà obligar a complir-les als que criden consignes amb les quals no coincideixin.

La posició dels vells revolucionaris era "fem normes justes perquè les hauran de complir el nostre millor amic i el nostre pitjor enemic". Traguem els Mossos d’Esquadra d’aquesta qüestió, retornem-la a les ordenances de via pública i canviem uniformes per reixeta 'tramex'.