Abús policial: quan fallen les persones

Arreu on hi ha societats humanes organitzades amb voluntat de ser netament representatives i, per tant, amb un mínim fonament democràtic, trobarem textos fundacionals amb frases grandiloqüents que parlen d'igualtat, de la dignitat de les persones, de llibertat. No vull banalitzar aquests textos. M'impressiona la força amb què emfasitzem allò que desitjo per a la humanitat.

M'impressiona la Declaració d'Independència dels Estats Units quan sosté com a evidents veritats com que els humans foren creats iguals; quan defensa el dret a la vida enmig d'un conflicte armat i marca el camí cap a la recerca de la felicitat. També quan el text diu que per garantir aquests drets s'institueixen els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats. Nosaltres, el poble organitzat, instituïm governs: no a l'inrevés. El text arriba a afirmar que quan qualsevol forma de govern esdevingui destructora d'aquestes finalitats és el dret del poble instituir un nou govern.

També podríem revisar la Declaració dels Drets Humans, escrita després d'una guerra sagnant en què una part del món no va reaccionar a l'extermini nazi fins que va veure en perill els seus propis interessos. Les paraules hi són. Les paraules són quasi perfectes, ben escrites. Però per humans imperfectes que representaven règims imperfectes.

No ens fallen les paraules. Les tenim. Ens fallen les persones. Les persones són les que no compleixen, les que no apliquen el que redacten.

Els EUA han vulnerat drets de nacions senceres amb la seva política exterior. La majoria dels 56 redactors i signants de la Declaració d'Independència tenien esclaus en el moment de redactar-la i, com que no reconeixien que una persona de color pogués ser equiparada a un ésser humà, no creien entrar en contradicció amb el que escrivien.

Els estats del món han ratificat la Declaració Universal dels Drets Humans i han seguit aplicant tractes degradants a minories ètniques o a dissidents polítics.

Amb el pas dels anys, les paraules han persistit, algunes han guanyat importància. La Declaració Universal dels Drets Humans és avui un text revolucionari. I els estats han creat estructures sofisticades per a societats cada vegada amb més oportunitats i més riscos: serveis públics útils i d'altres de molt sensibles a l'hora de fer realitat els textos que han anat configurant els estats moderns que volíem justos i sensibles. D'aquestes estructures, els cossos policials, per la seva pròpia concepció i organització, la psicologia col·lectiva, el corporativisme o la professionalitat i la integritat, són un termòmetre de l'èxit o el fracàs en l'objectiu d'aconseguir les societats somiades.

Així, les societats avançades s'han dotat d'un poder judicial i de cossos policials suposadament preparats. Del primer n'esperem imparcialitat en l'aplicació de les lleis que hauran redactat els que configuren el poder polític, i els cossos policials voldríem que complissin amb la definició de servei públic dirigit a la protecció de la comunitat, mitjançant la defensa de l'ordenament democràtic i amb l'objectiu de preservar-ne els drets individuals i col·lectius.

Que els governs disposin de la possibilitat de coacció jurídica fa necessari dotar-los de defensa i mètodes robustos, armes incloses, cosa que exigeix una gran preparació professional per l'establiment de límits i la consagració de principis de moderació, respecte i protecció de la vida.

Els funcionaris de policia materialitzen un difícil equilibri de pesos i contrapesos, de facultats i obligacions. La seguretat pública constitueix una competència difícil de parcel·lar, però sobretot requereix un alt grau d'integritat per part dels qui la comanden.

No trobo les paraules adequades per qualificar el que ha passat als EUA arran de l'assassinat de George Floyd. No ens fallen les paraules, en fallen les persones.

Derek Chauvin, el policia que va utilitzar tot el seu pes durant 8 minuts i 46 segons fins a estrangular Floyd, acumulava 17 denúncies per haver-se excedit, i forma part d'una part de la policia de molts estats d'aquesta Amèrica que sovint ha volgut donar lliçons al món, impregnada d'odi cap als diferents, especialment la comunitat afroamericana, que manté una situació de marginalitat malgrat les conquestes de les lleis antisegregacionistes de finals dels seixanta.

La integritat de les persones, la solidesa de les seves conviccions, es posa a prova quan se li entrega poder per exercir-lo rectament. Aleshores apareixen governants repugnants, miserables, mesquins, que segueixen pensant en una escala de valor de les vides humanes.

Els uniformes i les armes de les policies atorguen poder. Els que són escollits pel poble per dirigir aquestes policies han de saber que tenen la possibilitat de canviar el funcionament del món si fan que s'apliqui el que representen les belles paraules igualtat, dignitat, llibertat.

Aquests mesos que venen les organitzacions socials sortiran sovint al carrer perquè per enèsima vegada veurem créixer les desigualtats, perquè la nova crisi s'acarnissarà amb els més desprotegits.

Tenint això en compte, els que accepten guiar des dels governs els afers col·lectius han de ser conscients dels canvis radicals que calen per erradicar el brutalisme de les ments dels servidors que tenen poder, autoritzats a l'ús d'una força continguda. S'ha d'imposar la veritat i els governs han de ser els més humils dels servidors i no permetre que el poder els arrabassi la integritat. Només els íntegres tenen incorporades les paraules ben endins.

Si volem tenir una bona policia arreu del món, hem d'estar disposats a defensar-la amb la mateixa intensitat que volem poder criticar-la. I pel que fa al poder polític, hem d'acabar amb els que malvenen l'ètica i l'honor, amb els que destrueixen l'honestedat de la representació política i fan que els ciutadans perdin tota la confiança en les institucions que els han de representar i protegir.

Que ningú es pensi que serà fàcil. No ho hem aconseguit fins ara.