Una reflexió incòmoda

Professora de sociologia a la Universitat de CambridgeFrustració, convenciment que tenim la raó i per això hem de demostrar que mereixem el suport, que tenim la legitimitat i ens sentim disposats a demostrar que som demòcrates; però, també, incomprensió pel fet que institucions com la Unió Europea no ens facin costat i continuïn deixant de banda la possibilitat d’intervenir en la greu situació que viu Catalunya.

L’escenari descrit genera un ressentiment profund i dolorós, que ens està portant a una situació sense sortida, altament perillosa i difícil de redreçar en el que és un dels moments més greus de la democràcia espanyola postfranquista. El ressentiment és dolent, deixa ferida, esberla la confiança entre les persones, impedeix avançar, prosperar, progressar. I d’aquesta manera no anem enlloc.

Siguem honestos, el ressentiment no ens ajuda gens a superar la situació present. La nostra generació, i també la pròxima, requeriran un gran esforç, una immensa voluntat d’entendre’s, que ens posarà a prova i que serà difícil d’acceptar: cal ser realistes i conscients que els nostres passos seran curts i, això sí, haurem après a ser més curosos amb les nostres paraules. D’aquesta manera, pas a pas i sense pressa, haurem d’avançar; amb l’objectiu que els presos polítics tornin a casa com més aviat millor, i també perquè la divisió i les diferències se solucionin amb diàleg. Perquè fins i tot als més poderosos els arriba el dia en què esdevenen febles i dependents i necessiten els altres.

Però, sobretot, recordem que la manca de planificació, i els errors greus comesos quan vam assumir que l’Estat d’alguna manera es veuria forçat a acceptar la declaració unilateral d’independència, manifesten ignorància del fet que l’Estat és poder.

Vivim en un món que des del punt de vista geopolític està regit per estats nació que tenen com a norma el suport mutu per tal de ser forts, de tenir poder.

És cert, potser hem actuat de manera incorrecta, hem menystingut l’Estat: això ha estat un error de conseqüències duríssimes i fins ara no resoltes. I ara ens trobem que amb la bona voluntat no n’hi ha prou per poder restablir la normalitat.

Recordem-ho: els estats es protegeixen els uns als altres per conservar el seu poder. És una norma fonamental que tots respecten, perquè la seva força i el seu estatus dins de la comunitat internacional depenen precisament del compromís a l’hora de tancar files i donar-se suport mútuament. Per aquest motiu és important conèixer bé i saber mesurar tant les nostres forces com les nostres febleses, com també ho és buscar aliats fidels disposats a fer-nos costat. Però, sense tenir clar quins són els nostres objectius i els mitjans de què disposem, el més segur és que no puguem avançar en la seva consecució.

L’Estat és poder i amb el poder de l’Estat no s’hi pot fer broma. És cert que les coses no s’han fet bé, i les conseqüències d’aquest tirar pel dret naïf, tal com era d’esperar, només han provocat divisió i més distància entre els ciutadans.

Per aquests motius caldrà analitzar curosament els errors comesos amb l’objectiu de no repetir-los. També haurem de revisar les estratègies per tornar a la normalitat. El nou escenari social i polític demana que s’eviti al màxim la divisió i es promogui conscientment el diàleg, cosa que no serà fàcil. El repte que tenim a les mans no és senzill. És necessari no im provisar i no voler córrer mentre busquem aliats que ens donin suport i ens facin forts. S’imposa un temps de reconciliació, un temps de diàleg i solidaritat entre els catalans; sempre entenent que catalans ho som tots, i precisament per aquest motiu és molt important protegir la llengua catalana com a senyal d’identitat compartida, oberta i democràtica.

Hem de tenir ben present la perspectiva que el govern de l’Estat torni a activar l’article 155, i cal anar amb molt de compte i fer tots els esforços perquè això no passi. Ara mateix, la connexió entre l’Estat i el poble de Catalunya està en tensió màxima. No hi ha ponts de diàleg, o són molt febles, i això no és bo ni per a Catalunya ni per a Espanya.