Espanya Global: una campanya de culpabilització

Les imatges de les brutals càrregues policials i de resistència pacífica ciutadana de la jornada de l'1-O han donat la volta al món. Aquestes imatges estan gravades a les retines de milions de ciutadans de dins i fora de Catalunya. Espanya va quedar retratada, molt mal retratada. I què se’ls acudeix per posar-hi remei? L'octubre del 2018 el govern espanyol, juntament amb el ministeri d'Afers Exteriors, va sentir la necessitat de nomenar per reial decret una secretaria d'Estat de l'Espanya Global, amb Irene Lozano al capdavant.

El que fa Lozano és dedicar-se a informar sobre el que ella anomena les 'fake news' de l'independentisme. Però per més que es gastin euros en viatges i en informes, les imatges de violència del 1 d'Octubre no s'esborraran. Quan un té la necessitat d'anar explicant les seves decisions i les seves actuacions és perquè sap que no són compreses i, en conseqüència, sent la necessitat de crear un relat justificatiu.

Moltes catalanes i catalans sentim, des de fa anys, que l'estat espanyol s'esforça per desprestigiar-nos, a més d'actuar ofegant-nos econòmicament com a mesura de pressió cap al govern de la Generalitat i, indubtablement, per generar inseguretats i pors en la societat catalana. Òbviament el resultat no és el que buscaven: ha augmentat el vot independentista fins i tot en zones on tradicionalment es votaven partits unionistes.

Encara que s'esforcin amb secretaries com la d'Espanya Global, encara que Irene Lozano s'esforci explicant la seva versió particular dels fets, és la societat civil catalana, per sort, la que manté la fermesa. A més repressió, més voluntat de mobilització!

I, amb el seu esforç continuat de desprestigi i, també, amb la incansable campanya dirigida pel senyor Borrell a nivell internacional, ens estan ajudant enormement a aconseguir que el moviment independentista sigui cada vegada més transversal i sumi perfils sociològics diversos, de persones que han arribat a la conclusió que per aconseguir més justícia social només ens queda el camí de treballar per una República catalana independent.

Només els hi hem de recordar que després del 155 hem recuperat la majoria parlamentària a la Generalitat i que per primera vegada a Catalunya hem guanyat les eleccions espanyoles. És una realitat que no poden seguir obviant.

Però centrem-nos en l'informe de 70 pàgines d'Espanya Global per desmuntar el Procés, que el ministeri d'Exteriors d'Espanya està repartint entre corresponsals, periodistes a l'exterior i altres interlocutors internacionals. Cal denunciar amb claredat que el document, en repetides ocasions, viola la presumpció d'innocència de les preses i presos catalans i elabora argumentacions coincidents amb els escrits de l'acusació. Fins i tot s’atreveixen a suggerir directament que els jutges alemanys es van equivocar quan es van negar a extradir el president Carles Puigdemont per rebel·lió.

Que això ho publiqui i ho distribueixi un estat és molt greu. Sobretot quan, a més, l’informe suggereix la culpabilitat criminal de persones que no han estat condemnades. Això implica una clara violació de l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH), que fa referència al dret a un procés equitatiu, és a dir, a un judici just.

Però és que el tema és tan greu que, tot i saber que el Consell d'Europa ho impedeix, hi trobem declaracions de funcionaris públics sobre les investigacions criminals en curs que inciten el lector a considerar que un sospitós ja és culpable. Podríem esmentar molts més exemples que demostren que tot l'informe en conjunt és una autèntica campanya mediàtica a favor de la culpabilitat dels presos i les preses polítiques. Una clara violació de la presumpció d'innocència.

Amb aquests antecedents no m'estranya ni que la fiscalia alemanya admeti la denúncia contra el senyor Borrell per espionatge, ni que es criminalitzi el moviment independentista poques setmanes abans de la sentència del Tribunal Suprem.

Aquest és un resum de les idees bàsiques que vaig exposar a la diputació permanent del Congrés dels Diputats, a Madrid, aquesta setmana. Poder parlar amb to contundent mirant als ulls els nostres carcellers, no només és una sana teràpia; és, a més, un bon altaveu per fer-los saber que per més que ens amenacin no ens deixarem vèncer per la por.