Els monòlegs d’Artur Mas
L’entrevista a Artur Mas al .Cat va ser una mena de tret de sortida de la campanya electoral. El president hi va anar per carregar fort contra la CUP i buidar el pap amb ganes, amb el permís de Xavi Coral i Tian Riba, que semblaven a la taula més per escoltar que no pas per fer preguntes. Les respostes d’Artur Mas eren llarguíssimes. En alguns casos, quan acabava el monòleg, es feien uns petits silencis com si els periodistes triguessin a reaccionar per formular la pregunta següent. Una de les respostes va durar la barbaritat de quatre minuts i dos segons. La va fer després d’una pregunta de Tian Riba ben recargolada: “Vostè, president, va dir que la presidència de la Generalitat no és una subhasta del peix, però si el 27-S no anava d’investir un president sinó que anava de fer la independència en divuit mesos, ¿aquesta situació excepcional no valia també una decisió excepcional perquè d’aquí divuit mesos algú pogués culminar el procés?” Mas va dir un “sí” inicial i va deixar anar el míting de quatre minuts, que tenia ben poc a veure amb la pregunta. Quan Coral li va demanar per què no havia fet un pas al costat, Mas es va esplaiar tres minuts i quinze segons amb la resposta. I, a sobre, Coral feia que sí amb el cap mentre l’escoltava. L’actitud corporal dels periodistes, bona part del temps amb els colzes sobre la taula aguantant-se el cap, delatava molt poca tensió periodística. Transmetien més aviat una postura excessivament relaxada, d’escoltar atentament fins que el president en tingués prou. Però en una entrevista televisiva hi ha d’haver sentit del ritme. I també ha de quedar clar que qui porta les regnes del diàleg és el periodista (com a mínim algun dels dos, en aquest cas). En canvi, Mas feia evolucionar la conversa per on més li convenia. Després de l’arenga de Mas contra Tsipras (que Tian Riba escoltava amb un generós somriure), Coral va deixar anar un “Molt bé” força inoportú. O quan Mas va exclamar “Jo tinc dret a defensar-me”, Coral li va contestar “Segur”. Aquestes postil·les són petites crosses lingüístiques que no volen dir necessàriament que Coral li donés la raó en el contingut, però sí que delaten que, inconscientment, el periodista anava a remolc del convidat. Tenint en compte el desgavell polític del país, es van trobar a faltar moltes repreguntes. En cap moment van collar-lo ni van contraargumentar cap de les seves llargues respostes. Queda clar que Artur Mas al .Cat va jugar a casa més que mai.
