El xou de Michelle Obama

Netflix va estrenar aquest cap de setmana Becoming (Mi historia en castellà), el documental de noranta minuts que segueix Michelle Obama durant la gira de promoció del seu llibre pels Estats Units. L’ex primera dama va convertir l’acció publicitària per trenta-quatre ciutats en unes conferències a favor de l’empoderament dels grups menys privilegiats (dones, pobres, afroamericans i tots aquells que, per la raó que sigui, “senten que no encaixen”). Michelle Obama ho fa amb l’estil que ha caracteritzat el mandat del seu marit a la Casa Blanca i el sentit de l’espectacle propi del show business nord-americà: una actitud propera i desenfadada i amb un contingut ben definit i acurat, pensant no només en la forma sinó en el desig de transcendir i en l’impacte emocional.

Durant les presentacions del llibre, Michelle Obama és acompanyada per diverses celebritats que l’entrevisten. I paral·lelament ens mostren la protagonista entre bambolines o en xerrades més reduïdes amb adolescents que li fan preguntes i ella els esperona a assumir el control de les seves vides. D’una manera aparentment espontània, la directora del documental, Nadia Hallgren, va inserint aspectes més personals de l’ex primera dama: els obstacles durant l’adolescència, les dificultats a la universitat com a afroamericana, els dubtes sobre començar una relació amb Barack Obama, la complexitat de trobar el seu propi rol més enllà de la figura del seu marit, el seu paper com a mare, l’horror de sentir-se escrutada, els vuit anys a la Casa Blanca, les incomoditats d’haver-se de cenyir a un guió per culpa del càrrec... Tot davant d’un públic devot, que reacciona eufòric amb l’aparició sorpresa de Barack Obama amb un ram de flors, o que aplaudeix quan Michelle fa broma sobre la veu seductora del seu marit o s’emociona quan ella posa exemples sobre la capacitat de resiliència. L’ex primera dama s’exhibeix deslliurada del càrrec, recordant amb rancor el professor d’institut que li va desaconsellar Princeton perquè era per a blancs o rient-se de la mare de la companya d’habitació que va fer canviar la seva filla de lloc quan va veure que era negra.

Becoming és una combinació calculada de missatges motivacionals i moments biogràfics estel·lars, amb la particularitat que la gran protagonista no es comporta com una diva: “Vinc de dalt de tot de la muntanya per dir-li a cada jove pobre, de classe obrera, independentment del seu color de pell, a qui li hagin dit que no encaixa, que no en facin cas”. El resultat és tan impecable, tot està tan ben seleccionat i col·locat, que té més d’espectacle que de documental. I en alguns moments la fórmula televisiva esdevé monòtona i excessivament comercial. Li falta profunditat i veritat per adquirir una categoria documental més autèntica. Però potser aquesta part de la història més complexa, profunda, incisiva, desagraïda i intrigant que ha viscut aquesta dona, la seva mirada més autèntica, crítica, madura i intel·ligent sobre el poder, no la podrem conèixer mai.