I van cantar ‘mariconez’...

Crítica de teleAquesta setmana s’ha parlat molt d’'Operación Triunfo' a causa d’una polèmica musical. La directora de l’acadèmia, Noemí Galera, va assignar a una parella de concursants, la María i el Miki, la cançó ‘Quédate en Madrid’, de Mecano, on, en un dels seus versos, es fa servir una paraula que no els feia sentir còmodes: “Siempre los cariñitos / me han parecido una mariconez”. La María va demanar canviar ‘mariconez’ perquè, actualment, s’ha convertit en una expressió amb connotacions homòfobes. Inicialment van optar per substituir-la per ‘estupidez’ però, després d’unes quantes trucades, José María Cano, l’autor, va prohibir la modificació al·legant respecte pels drets d’autor. Noemí Galera els va comunicar als concursants la decisió final, però els va felicitar per haver demostrat esperit crític i fer reflexionar a tothom, inclosa ella mateixa, sobre aquest fet.

Tot i la imposició de Mecano, quedava el dubte de saber què cantarien els concursants dimecres a la gala, en directe. Si ‘mariconez’ com se’ls havia demanat, o si es rebel·larien amb ‘estupidez’, reivindicant la sensibilitat lingüística que van demostrar des d’un bon principi, sense ànim de polemitzar. Durant la gala, just abans de l’actuació, es va abordar el debat amb naturalitat i ja vam intuir que passarien per l’adreçador.

En el moment de la cançó, perfectament executada musicalment pels seus intèrprets, sentir-los pronunciar ‘mariconez’ provocava un bri de tristesa. Malgrat que els havien felicitat pel criteri i la sensibilitat, malgrat que van demostrar maduresa, bones formes i arguments raonables, malgrat expressar la seva incomoditat personal amb la paraula, es van empassar el gripau i van dir ‘mariconez’. Si bé és lògic que demanessin permís a l’autor, és obvi que no costava tant fer una excepció. Al final, les cançons de Mecano semblaran la sacrosanta Constitució. I veurem quant triga el polític de torn a utilitzar la paraula amb l’excusa que surt en una cançó, que 'OT' l’ha tolerat i que un gai il·lustre com Jorge Javier Vázquez ha fet saber que el terme no l’ofenia.

Al debat sobre la ‘mariconez’ s’hi van afegir les incomprensibles disculpes de TVE a Falange perquè un dels concursants d’'OT' els va menysprear en una conversa.

La polèmica televisiva sobre ‘mariconez’, més enllà de la reflexió sobre la importància del llenguatge i la inflexibilitat de l’autor per damunt de totes les coses, més enllà de qüestionar els referents socials en un molt bon discurs de Bob Pop al 'Late Motiv' de Buenafuente, ha servit per evidenciar la fragilitat de la llibertat individual, com el peix gros s’imposa al petit i com l’engranatge televisiu es pot convertir en un aparell burocràtic uniformitzador, fins i tot a la televisió pública. La ‘mariconez’ tant sí com no i les disculpes a Falange han resultat un retrat molt simptomàtic de la societat en què vivim.