Telecinco fa negoci amb els abusos
Crítica de teleDimecres, el concurs 'GH Vip' celebrava una mena d’Oktoberfest amb els concursants. Una de les participants, una tal Míriam Saavedra, va acabar molt beguda i sense gaire connexió amb la realitat que l’envoltava. El programa se serveix d’aquestes activitats alcohòliques per assegurar-se incidents i conflictes. Un altre concursant, un Mister Univers anomenat Asraf, va decidir portar la noia al llit perquè dormís la mona. Va ser aleshores quan un tal Omar Montes va incitar el seu company a ajaçar-se amb ella tot fent signes amb les mans perquè aprofités per penetrar-la. L’Asraf s’hi va negar dient que només volia que la noia descansés i que aquestes actituds no li agradaven. L’altre, estranyat, el va increpar dient-li que potser no li agradaven les noies i que era ruc per no aprofitar-se de la situació d’indefensió de la companya de programa.
A causa de l’escàndol a les xarxes socials, el programa va decidir prendre mesures televisives però no punitives, que serien les esperades en una societat responsable. Jorge Javier Vázquez donava pas a les imatges dels fets i després va sotmetre la decisió del que calia fer a votació. “En este programa la audiencia es soberana. Por lo tanto, os pregunto: ¿Merece Omar una nominación inmediata? Omar estaría nominado directamente pero podría nominar”. Una hora més tard sortia el resultat de la votació dels espectadors: un 83,7% estava a favor de nominar-lo.
Seria interessant saber què recapta Mediaset amb el negoci de les votacions telefòniques. Però més enllà dels beneficis econòmics que pugui treure de l’escàndol, l’actitud de la cadena posa en evidència el seu alt nivell de tolerància amb els abusos. Un exemple més que contribueix a l’arrelada cultura de la violació que ens envolta i, sobretot, que els mitjans s’encarreguen de perpetuar.
És obvi que el concursant que incitava el seu company a la violació hauria d’haver estat expulsat immediatament sense dilació sense dret a cap retribució econòmica de les pactades amb la cadena. Que se sotmeti a votació la necessitat de nominar-lo és exactament el mateix que demanar a la gent que voti sobre si allò que ha fet està bé o malament. I és precisament aquest aspecte el que no s’hauria de discutir. No es tracta d’una polèmica ni d’un debat. El missatge que s’ha de transmetre a la societat (especialment en espais d’audiència massiva com aquest) és el de la tolerància zero. No es tracta de saber què n'opina la gent. Es tracta de difondre quina és la resposta contundent que s’ha de donar a actituds com aquestes.
En ple aniversari del '#MeToo' i amb una part de la societat que, com a mínim en aparença, sembla que faci esforços per corregir determinats comportaments masclistes, Mediaset es mostra impertorbable. El relat masclista i sexista continua sent necessari perquè els conflictes del seu contingut deixalla funcionin. Segurament perquè són cadenes on el progrés cultural, social i intel·lectual de la gent juga en contra de l’èxit del seu negoci.