06/11/2018

La tele d’Euskadi torna a aixecar la catifa

Crítica de teleAquest diumenge el programa de reportatges '360 grados' d’ETB, la televisió pública d’Euskadi, tornava a posar el dit a la nafra. Si la setmana passada abordava l’obscur sistema de finançament dels Borbons, aquesta investigava tortures per part de les forces policials que, fins i tot practicades també en democràcia, han quedat impunes.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El programa, tot i les dificultats que ha tingut perquè algunes víctimes parlessin davant de càmera, aconsegueix quatre testimonis: tres dones i un home. És molt colpidor escoltar-los. Expliquen les seqüeles que han patit i que remoure els records per parlar-ne en el programa els comportarà dies sense dormir. A nivell de muntatge està molt ben plantejat com tres dels testimonis rememoren junts aquelles agressions amb la periodista Eider Hurtado. La càmera ens mostra com, mentre un d’ells parla, els altres se l’escolten i reaccionen amb emoció i dolor. Que comparteixin el relat és un encert perquè sembla que a ells mateixos els faciliti la possibilitat de parlar-ne més obertament. El guió del reportatge, a més, tracta un aspecte que sovint ha passat desapercebut: com les tortures a les comissaries van ser molt més terribles amb les dones i com s’aprofitava l’abús sexual i la violació per vexar-les.

Cargando
No hay anuncios

‘Torturas: el crimen mejor escondido’ aporta dades estadístiques que resulten essencials no només pel rigor i la credibilitat de la informació que ofereixen, sinó també per acabar amb determinades falsedats respecte a les tortures: no només les patien detinguts sospitosos d’estar vinculats a ETA sinó persones de moltes altres ideologies i circumstàncies. '360 grados' es basa, sobretot, en l’informe pioner a Espanya que ha encarregat el govern basc per investigar les tortures i parla amb els responsables de l’estudi, que expliquen, a més, els procediments per fer el protocol pericial de les denúncies i assegurar-se de la veracitat de totes les dades segons els criteris europeus. Perquè aquest és un altre element que el reportatge combat a la perfecció: acaba amb el relat imposat, des de fa dècades, per part de l’Estat, que les tortures són una invenció d’ETA.

El reportatge demostra com el govern espanyol ha preferit no investigar les tortures practicades per policies i guàrdies civils malgrat la credibilitat de milers de denúncies acumulades al llarg dels anys, i ofereix una dada escandalosa: el Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l’Estat en nou ocasions per no haver investigat denúncies de tortures. I d’aquests nou casos, sis de les sentències tenien el mateix jutge instructor: l’actual ministre d’Interior, Grande Marlaska. Una altra dada digna de provocar un greu escàndol a nivell estatal i que, per variar, la resta de mitjans silenciaran per continuar vivint en un país on tota la merda queda sempre sota la catifa, perquè mai és un bon moment per reobrir ferides ni desestabilitzar l’esplèndida pau social que el caracteritza.