El suborn de Pedro Sánchez

La setmana passa es produïa, en directe, a Espejo público, una escena que provocava estupefacció: Nacho Abad, el col·laborador habitual de Susanna Griso, penetrava sense autorització en el magatzem d’aliments d’Ifema, el recinte firal convertit en hospital. Ho feia sense mascareta i animat pels companys de plató, que el felicitaven i li feien broma dient-li “Más vale pedir perdón que pedir permiso". L’home anava tocant els productes per ensenyar-los a càmera. En un moment determinat, el col·laborador va estossegar a la seva pròpia mà i, a continuació, amb aquella mateixa mà, es va posar a arrossegar un carro metàl·lic de transport d’aliments que li barrava el pas. La situació va provocar, fins i tot, alguna rialleta nerviosa per part dels del programa perquè era evident que aquella conducta era absolutament negligent. Aquesta setmana, Nacho Abad continua a Ifema com un voltor. Mentrestant, a Telecinco, Ana Rosa té els redactors dispersats per la geografia espanyola col·locats a les portes de les residències geriàtriques que han tingut més morts, pendent que li expliquin tota mena de truculències que passen a dins. Per a aquest programa, tenir Eduardo Inda assegut a la taula és considerat un servei essencial. Al Ya es mediodía, la morbositat per les situacions sinistres, els conflictes al carrer i als supermercats és la tònica habitual. Com també la necessitat de recrear-se en tot allò que passa a les morgues, amb reporters esperant l’arribada de cotxes fúnebres. L’espectacle del coronavirus està donant un rèdit espectacular a nivell d’audiència a les cadenes privades. Atresmedia (La Sexta i Antena 3) en són les més beneficiades. La Sexta és la cadena que més ha crescut i García Ferreras està aconseguint xifres de rècord amb el seu relat alarmista. Antena 3 Noticias incrementa el seu lideratge informatiu, i és l’espai de notícies que dedica més temps a la crisi del coronavirus.

Ahir descobríem que, malgrat el seu espectacle de terror diari, el govern espanyol rescatarà aquestes televisions de la crisi publicitària que ha comportat el daltabaix econòmic del coronavirus. Ha decretat una ajuda directa de quinze milions d’euros per “pal·liar la seva situació”. Mediaset i Atresmedia són uns grups mediàtics que, com especificava ahir aquest diari, van declarar l’any passat 212 i 118 milions d’euros de beneficis respectivament. Aquest decret és un escàndol polític que atempta contra els drets dels ciutadans. En ple estat d’alarma es destinen diners públics a mitjans privats que estan abusant del sensacionalisme per fer negoci. L’únic que pot justificar aquesta decisió és un acte de suborn. Amb uns nivells d’audiència altíssims, les cadenes privades s’han convertit en potentíssimes màquines de generar opinió pública. Tenir-les contentes no és una manera d’atenuar la crisi publicitària sinó de pal·liar la crítica com a contrapartida. Un altre dret fonamental que cau pel confinament. En ple nyap de la gestió de la crisi del coronavirus, el govern de Pedro Sánchez ha decidit pagar per controlar la informació que arriba a les masses. La millor vacuna en temps difícils.