Sherlock Holmes i el feminisme elemental
El detectiu Sherlock Holmes ha tingut múltiples adaptacions audiovisuals. Potser, una de les més insòlites és trobar-lo integrat en una trama de pretensions feministes. Fa setmanes que Netflix ha estrenat Enola Holmes, una pel·lícula juvenil d’aventures protagonitzada per la germana petita d’en Sherlock. La interpreta l’actriu Millie Bobby Brown, una de les estrelles adolescents de més èxit gràcies a Stranger things.
L’argument és, com a mínim, curiós. La mare de Sherlock Holmes desapareix el mateix dia que la seva filla, l’Enola, fa setze anys. Ella s’ha ocupat d’educar-la lluny de les convencions victorianes de l’època. Davant d’aquest misteri, Sherlock i el seu germà Mycroft tornen a la llar familiar després de molts anys per posar-hi remei. Mycroft intentarà tancar Enola en un internat però Sherlock confiarà en l’instint de la seva germana per trobar la seva mare.
Els hereus del llegat de Conan Doyle han denunciat que la pel·lícula s’excedeix en el nivell d’emocionalitat que exhibeix el detectiu, traint l’esperit fred del personatge. Aquesta dada pot despistar l’espectador que esperi trobar un detectiu especialment sentimental. L’actor que l’interpreta, Henry Cavill, però, apareix més aviat poc i sempre fent cara de tenir una gran intuïció. Més enllà d’això, el seu rol és purament anecdòtic.
El més espectacular de la pel·lícula és la factura visual i algunes posades en escena. Té molts elements del gènere d’aventures pel que fa a les persecucions i seqüències d’acció, sobretot les que transcorren dalt del tren, un recurs clàssic d’aquestes pel·lícules. Potser el que la fa més diferent és que Enola Holmes, de tant en tant, trenca la quarta paret i es dirigeix fugaçment a l’espectador. Aquesta característica és la que més delata el segell del seu director, Harry Bradbeer, responsable de molts dels capítols de la sèrie Fleabag. Les dues protagonistes tenen en comú aquest do màgic de trencar la narració i demostrar a l’audiència que són conscients de l’espectacle del qual formen part. És una manera singular i original de dotar d’autoritat i intel·ligència els personatges.
Enola Holmes té el perfil d’una nova heroïna adolescent: el punt just de rebel·lia combinat amb la dosi perfecta de bon cor. No només gaudeix d’un extraordinari talent intel·lectual sinó d’una agilitat física superdotada, sobretot en les arts marcials. L’Enola ha estat educada per la seva mare perquè sigui autosuficient, lliure i sempre prioritzi els seus somnis. Ara bé, el més decebedor de la trama és que, malgrat tant de feminisme, a la mitja hora de pel·lícula ja apareix el noiet guapet en dificultats i la gran heroïna renuncia al seu objectiu per ajudar-lo. És l’herència cultural de Disney, que històricament ha fet que les seves princeses s’enamorin als setze anys del primer personatge masculí amb el qual ensopeguen la primera vegada que surten de casa.
Enola Holmes és un passatemps intranscendent ideal per a adolescents amb missatge feminista per donar-li un ganxo comercial, però, com diria Sherlock Holmes, “és molt elemental, estimat Watson”.
