Sexisme per art de màgia

Dimarts a la nit TVE va estrenar Pura magia, un talent show tipus Operación Triunfo però amb aprenents de mag. Dotze concursants aficionats a la màgia preparen un truc durant la setmana amb l’ajuda d’uns professors, i a la gala un jurat valora la seva actuació. Presenta el programa el Mag Lari, més contingut del que és habitual en aquest nou rol. El seu talent i coneixements queden eclipsats per l’anodí paper de mestre de cerimònies en què no marca la diferència. Deixa de ser mag per desenvolupar un nou rol que no li atribueix galons com a professional de la màgia. El programa encara necessita rodatge per millorar. De moment, li falta ànima: no té ganxo, ni bon ritme, ni ambició d’espectacularitat. En el primer programa es va trobar a faltar combinar la gala amb imatges del procés d’aprenentatge a l’acadèmia de mags. Potser en les pròximes emissions la part acadèmica es mostrarà una mica més, ajustant-se a l’estructura habitual dels talent shows clàssics. Entre el jurat hi ha el ballarí i coreògraf Poty, un fix de TVE que sembla posat amb calçador.

Pura magia delata la manca de dones en aquest sector i la influència ancestral d’uns estereotips que les converteixen en secundàries o fins i tot en alguna cosa insòlita. Entre els dotze concursants només hi ha dues dones. En el jurat n’hi ha una altra. Però el que crida l’atenció és com impera el sexisme a l’hora d’interactuar amb elles. A la presentació del jurat, un era “¡El mejor mago de magia de cerca del país, Miguel Ángel Gea!” i l’altre era “ ¡Anthony Blake! ¡Uno de los mejores mentalistas del mundo!” En canvi, la màgica era només: “¡Una maga! ¡Qué alegría! ¡Inés!” És a dir, ella no té especialitat, ni virtut, ni reconeixement. Només se la singularitza pel fet de ser dona.

En arrencar el joc, els concursants van haver de votar per eliminar un company. Una de les noies va assenyalar l’altra noia: “Porque es chica como yo, y si ella no está, así estaré yo sola”. La prova que la societat ens fa créixer entenent que les dones hem de competir entre nosaltres perquè els homes són d’una altra lliga. Cada vegada que intervenia la Maga Inés, el Mag Lari li recordava com era de guapa. Quan es va haver d’aixecar de la taula per pujar a l’escenari, la van haver d’ajudar: les complexitats del disseny del seu vestit feien que quedés enganxada a la taula. Tothom li valorava la bellesa del vestuari. Més tard, el Mag Lari li va fer la pregunta del milió de dòlars: “¿Por qué hay tan pocas magas?” I ella, contenta, va respondre: “¡Porque hay demasiadas brujas!” Altre cop aquesta estigmatització del rol femení, fins i tot exercida per una dona. A l’hora de valorar l’actuació d’una concursant, Anthony Blake va advertir a la Maga Inés, dubtant de la seva professionalitat: “¡Cuidado, porque las mujeres sois muy corporativistas, eh!” Ni la màgia és capaç de fer desaparèixer el masclisme de les nostres vides.