El sentit adeu a Albert Rivera
Poc després de les onze del migdia tots els programes matinals es posaven en alerta per l'anunci de la dimissió imminent d'Albert Rivera. A Els matins de TV3, Lídia Heredia valorava amb els analistes Francesc-Marc Álvaro i Olga Ruiz les conseqüències polítiques de la marxa de Rivera, pel fet de tractar-se, sobretot, d'un partit tan personalista. Després de la compareixença del líder de Ciutadans, al Planta baixa de Ricard Ustrell analitzaven el discurs de comiat i aclarien que si Rivera tenia tendència a aixecar la vista era perquè al celobert central de la seu de Ciutadans hi havia gent als balcons que feia que el polític els anés mirant. Un matís important perquè, en altres cadenes, el gest va ser interpretat d'una altra manera. A Al rojo vivo de La Sexta, Antonio García Ferreras anunciava que seria “el día más duro de la vida política de Rivera”, a qui definia reiteradament com: “El hombre que pudo reinar junto al Partido Socialista con 180 escaños después de las elecciones de abril y que hoy se marcha. Se marcha porque su estrategia de su no es no al Partido Socialista y coquetear con la extrema derecha ha hundido las expectativas electorales de Ciudadanos”. Ferreras, en la seva anàlisi del personatge, errava sobre l’origen del partit i, per tant, dels mètodes de Ciutadans per fer-se forat: “El hombre que empezó de la nada en Catalunya con un objetivo: poner freno al independentismo”. Ferreras entrevistava en directe un Manuel Valls teatralment afectat per les circumstàncies i que subtilment semblava postular-se com el relleu d’una opció de centre a Espanya.
A Espejo público, Susanna Griso va posar l'accent en l'emotivitat del moment un cop acabada la compareixença, interpretant que Rivera mirava al cel per contenir l'emoció de veure rostres de tristesa al seu voltant. La periodista també destacava l'emotivitat del polític recordant la família i la filla.
Però qui estava més devastada era Ana Rosa Quintana: “A mi me da mucha pena, quiero que lo sepáis. Que acabe así me da mucha pena, porque creo que ha sido una lucha tremenda y en general es una pena que un político acabe así”. Un segon abans que Rivera comencés el discurs, es va sentir la veu d'una tertuliana fent un sospir profund per preparar-se per escoltar-lo. “A ver...”, va exhalar dramàticament la col·laboradora. Un cop acabada la compareixença, Ana Rosa feia memòria de “una intervención impresionante de Rivera en el Parlamento de Catalunya donde demostró que era un gran líder”. Un altre tertulià es negava a pensar que allò era un adeu definitiu: “Si esto es un canto del cisne, ¡qué belleza del canto del cisne! ¡No veo yo que el canto del cisne pueda tener esta luminosidad y esta belleza!”
El cigne serà difícil que deixi de cantar. A hores d’ara, entre Ferreras, Quintana i Griso ja hi deu haver una competició per veure qui estén el xec més ràpid perquè Albert Rivera es converteixi en tertulià dels seus programes. Ja veurem qui guanyarà. S'admeten apostes.
