Sardà i Marhuenda, màsters del ridícul
PeriodistaEl 'Preguntes freqüents' de TV3 ha acabat perjudicant molt l’audiència de LaSexta Noche, que s’emet a la mateixa hora. L’últim dia, el programa d’Atresmedia no va arribar ni als 90.000 espectadors a Catalunya. El de TV3, en canvi, en va aconseguir 299.000 de mitjana. El tarannà en la manera de discutir entre els dos programes tampoc es pot comparar. Malgrat que el 'Preguntes freqüents' intenta provocar l’enfrontament en els cara a cara, a la televisió pública hi ha un cert pudor a mantenir una discussió crispada. Encara que se’ns acusi de fractura social en el país, tot es desenvolupa en un civilitzat desacord.
A LaSexta Noche, en canvi, van aconseguir crear un espectacle lamentable amb una baralla dialèctica aferrissada discutint sobre els títols de màster i els doctorats regalats. Potser era un trist intent de captar audiència. Xavier Sardà i Paco Marhuenda van organitzar un numeret, queixant-se per les interrupcions, que feia pena.
“¡¿Venimos aquí a hacer el payaso o a hablar?!” rondinava Marhuenda alterat. I Sardà, hàbil en el teatret mediàtic, es va fer l’ofès: “¡Ya está insultando! ¡Payaso tú!”. I Marhuenda s’hi tornava: “¡Maleducado! ¡Eres un maleducado!”. Sardà, sarcàstic, es dedicava a repetir els insults que li anava deixant anar Marhuenda. I això excitava encara més el director de 'La Razón', que ampliava el repertori: “¡Sardà, eres un bocazas! ¡Sí! ¡Y un maleducado!”. El presentador Iñaki López feia veure que moderava, fingint un intent de posar pau que no tenia cap mena de credibilitat ni intenció.
El més violent és que mentre els col·laboradors mantenien aquesta discussió, s’esperaven a peu dret dos estudiants de dos màsters de la Universidad Rey Juan Carlos. Esperaven ser entrevistats per expressar el seu punt de vista sobre els regals de títols que s’estaven produint. Els dos alumnes no podien parlar perquè la discussió entre Sardà i Marhuenda s’allargava de manera patètica.
Que tot aquest sarau passés mentre s’havia de debatre sobre formació universitària i sistemes d’avaluació convertia l’escena en un esperpent. Els dos estudiants es miraven els tertulians en silenci, entre cohibits i desconcertats. Un d’ells estava fent el màster en periodisme i investigació. Fer acte de presència en aquella escena televisiva tan lamentable de col·laboradors insultant-se, cridant-se, menyspreant-se, contemplant les actuacions victimistes de Marhuenda per no poder parlar, la fatxenderia grotesca d’Eduardo Inda com a repicó, els crits de Sardà, i un grup de tertulians opinant de màsters i doctorats sense tenir ni idea de com funcionen les avaluacions universitàries i els processos acadèmics dels doctorats i màsters, va ser un altre curs intensiu per als alumnes de la Juan Carlos: un màster en tot el que no se li ha de dir periodisme ni anàlisi política encara que passi en un plató de televisió.
