Risto Mejide arriba tard

Dimecres a la nit Cuatro estrenava un nou espai del publicista Risto Mejide. El programa es titula Conversaciones en fase zero (con Risto Mejide). I el títol, amb zeta inclosa, no és el pitjor. Just quan estem començant a deslliurar-nos progressivament de la cutretelevisió feta a base de videotrucades i els presentadors van tornant a poc a poc als platós i als formats habituals, resulta que encara ens encolomen, a última hora, un programa que pretén reflexionar sobre les circumstàncies del confinament, les misèries de l’estat d’alarma i els drames del covid-19 recuperant l’esperit tronat de la tele feta des de casa i l’estètica de les reunions de treball. El programa de Risto Mejide semblava una còpia flagrant dels especials que fa setmanes va dedicar Jordi Évole a la mateixa temàtica des de La Sexta.

En aquesta primera edició Mejide va anar alternant fragments de les seves converses amb el jugador de bàsquet Ricky Rubio, el supervivent d’un accident aeri Carlos Páez, el dissenyador Javier Mariscal, l’arqueòleg Eudald Carbonell, la presentadora María Teresa Campos, l’exalcaldessa Manuela Carmena, el futbolista Andrés Iniesta, l’escriptor Javier Cercas i l’exjugador de bàsquet Alfonso Reyes. Set homes i dues dones. Més enllà de l’evident biaix de gènere que delata a qui es dona autoritat quan es tracta de recrear-nos en la retòrica sobre l’existència humana, el resultat televisiu va ser soporífer. I no només per la suficiència i altivesa de l’actitud de Mejide, sinó per les pretensions de les seves entrevistes pseudointel·lectuals que no tenien cap interès. El que vam veure era un déjà-vu del que ens hem hagut d’empassar aquestes setmanes en altres emissions a tot arreu. Però és que, a sobre, era evident que les entrevistes s’havien gravat feia temps i, per tant, ni tan sols incloïen referències a les circumstàncies més immediates del procés de desconfinament. Veient-lo experimentaves una regressió al passat i et senties alliçonat per una mena de transcendència argumental inútil que ja no t’aportava res en cap sentit. Potser aquestes Conversaciones en fase zero haurien tingut algun impacte o podrien haver suposat una solució d’emergència si l’espai s’hagués emès en les primeres dues setmanes d’aïllament social, quan les circumstàncies encara generaven alguna curiositat a l’audiència. Ara ja estem saturats. És obvi que aquest programa ha arribat molt tard. Ja s’entén que les cadenes estan fent filigranes per omplir buits a les graelles que són conseqüència de l’aturada professional obligada d’aquesta crisi, però el resultat no ha beneficiat ni en audiència a Cuatro ni en prestigi ni originalitat al presentador. És més, acabaves tenint la sensació que aquell programa només el podia resistir l’ego del Risto Mejide.