Els rics visiten la tele
Dimecres a la nit, a TVE, emetien la final de MasterChef celebrity, el talent show gastronòmic en què un grup de famosos competeixen durant setmanes per veure qui cuina millor. Tot i que la majoria d’espectadors de Catalunya van preferir veure Joc de cartes i descobrir quin era el millor restaurant de l’altiplà de la Segarra, 265.000 van triar veure com Tamara Falcó, filla d’Isabel Preysler i Carlos Falcó, el marquès de Griñón, guanyava el concurs. A Espanya el programa va ser el més vist del dia. La noia, de vida refinada i vaporosa, va seduir el paladar dels xefs del jurat. Però la sorpresa televisiva no estava en el menú sinó en els convidats. Per donar-li suport, al plató hi van fer acte de presència les famílies dels finalistes. Primer van aparèixer els pares i el germà de l’altre finalista, l’actor Félix Gómez, una gent molt humil, treballadora i discreta de Sevilla. Eren tímids i estaven una mica sobrepassats per l’espectacle. Després van aparèixer, radiants, Isabel Preysler acompanyada del Nobel de literatura Mario Vargas Llosa, que ara és la seva parella. Tothom feia cara de fascinat per la seva presència. La Preysler i Vargas Llosa no paraven de mostrar-se sorpresos per l’afició culinària de la noia, i admetien que mai a la vida l’havien vist treballar i estudiar tant, ni tan sols quan anava a l’escola. “Ella suele ser mucho más voluble”, va dir l’escriptor, en el seu paper d’estrassa magistral. Preysler i Vargas Llosa, dos pops en un garatge. El contrast entre les famílies dels dos finalistes resultava incòmode, sobretot perquè la Preysler i l’escriptor tenien l’atenció permanent de la realització televisiva, que contínuament buscava plans de reacció i comentaris d’aquells convidats tan selectes.
Els talent shows estan pensats, com a format, per posar en valor els coneixements de gent anònima. La televisió els serveix de plataforma per donar-los una oportunitat. La versió protagonitzada per famosos té una finalitat diferent. Esportistes, actors, actrius, presentadors, cantants... exhibeixen una nova faceta. En el cas de Tamara Falcó, en canvi, l’espectacle consistia en veure una persona de classe alta, la filla d’un marquès, fent una cosa mundana. Jurat, concursants i familiars estaven astorats perquè la noia s’havia arremangat a la cuina i havia guanyat. La capacitació de l’aristocràcia a la tele pública, sota una pluja de confeti. El programa va acabar amb un servilisme estrany envers uns adinerats que visitaven la tele com si fossin Mr. Marshall per recollir un maletí amb 75.000 euros que donaran a una ONG per alimentar famílies sense recursos. La guanyadora, orgullosa, afirmava: “Ha sido una auténtica victoria abrazar a mi madre, porque a mi madre si hay algo que le gusta es ganar”. Mai n'hem dubtat. De fet, la seva presència al programa va ser la manera més òbvia de delatar abans d’hora qui guanyaria. Imaginar la imatge d'Isabel Preysler i Vargas Llosa derrotats aplaudint la humil família de Sevilla era impossible.
