Retorn a Penny Lane
Crítica de teleFa dies que circula per les xarxes un fragment del programa que James Corden presenta a la CBS des de fa gairebé quatre anys, ‘The late late show’. La secció més popular és el 'Carpool Karaoke', en què el presentador passeja amb el cotxe grans estrelles de la música i escolten les seves cançons.
Artistes com Stevie Wonder, Ed Sheeran, Elton John, Jennifer Lopez, Mariah Carey, Justin Bieber, Katy Perry, Selena Gomez, Lady Gaga, Madonna, Demi Lovato, Sia... Excepcionalment han pujat al cotxe altres personatges que no tenen directament res a veure amb la música, com és el cas de Michelle Obama. Fins ara, el de més èxit havia estat el d’Adele. Amb la cantant van recórrer els carrers de Londres i el vídeo de YouTube va aconseguir més de 42 milions de visites en només cinc dies.
Ara ha triomfat l’excursió amb cotxe al costat de Paul McCartney pels carrers de Liverpool. Si us agraden els Beatles, el visionat és obligatori. Són vint-i-tres minuts de televisió extraordinàriament ben feta, que podeu recuperar fàcilment a YouTube, i que ja ha superat els vint-i-dos milions de visites en una setmana.
'Carpool Karaoke' té la virtut d’estar ben gravat, amb una realització molt acurada, que és un dels punts més febles dels programes que es fan a l'interior de vehicles, on és difícil aconseguir una bona qualitat d’imatge i una estètica atractiva. La finalitat d’anar en cotxe, a més, està justificada: s’aprofita per escoltar cançons i cantar-les, no per desenvolupar una entrevista que es podria fer en qualsevol altre lloc. I la conversa, en el cas de McCartney, connecta amb l’entorn i el viatge. S’aturen a la barberia on es tallava els cabells i circulen per Penny Lane mentre en canten la cançó. Tot a un ritme extraordinari: a la barberia amb prou feines hi passen un minut, quan el 'beatle' toca l’harmònica a la parada d’un autobús només en veiem dos segons d’un pla general, i quan Corden es disfressa dues vegades el pla és només anecdòtic i de pocs segons, per fer un gag fugaç.
Un altre element important per a l’atmosfera creada però molt subtil en el visionat són els riures i els aplaudiments: mantenen en el reportatge les reaccions del públic del plató de ‘The late late show’, que destil·la un entusiasme col·lectiu en els millors moments. La predisposició meravellosa de Paul McCartney a l’hora de cantar, explicar anècdotes i records i remar a favor de l’espectacle és determinant per a l’èxit d’aquest 'Carpool Karaoke'. I la música aconsegueix el seu propòsit: cantant el 'Let it be', Corden s’emociona de veritat pensant si el veiessin el seu avi i el seu pare en aquelles circumstàncies.
Aquesta trobada entre Corden i McCartney és l’entrevista perfecta a un cantant: el viatge no és només literal sinó simbòlic, a través de la música i les emocions, i la conversa flueix amb un 'crescendo' que acaba en final apoteòsic.