Una pregunta per a Artur Mas
Crítica de teleDiumenge, a 'El objetivo', de La Sexta, Ana Pastor va convidar Artur Mas. Va ser una entrevista correcta, amb bon to, amb la periodista incidint en els aspectes de l’actualitat i en què Mas es va poder explicar amb naturalitat. Després, el públic del plató també va tenir torn de preguntes. Aquest plantejament, que ja ve de lluny, pretén confrontar dos elements que cada vegada es consideren més distants: els polítics i la ciutadania.
Aquest format també té un element de suspens. Els protagonistes no estan avesats al context televisiu i pot passar qualsevol cosa. Hi ha el risc de trobar-se amb persones superades per les circumstàncies o traïdes pels nervis, vanitosos que volen aprofitar els cinc minuts de glòria o talents per descobrir que poden fer trontollar el poder. Un altre component atractiu són les preguntes xocants, surrealistes o absurdes que descol·loquen el polític. La manera de reaccionar del polític davant la perplexitat el pot afavorir o acabar-lo d’ensorrar. Els instants de vergonya aliena que experimentes com a espectador davant d’alguns disbarats és part de la gràcia d’aquest exercici.
Teòricament, la virtut del format és que persones anònimes escollides suposadament a l’atzar preguntin el que de veritat interessa a la gent del carrer, però també és cert que un periodista hauria de tenir clar quines són aquestes qüestions i plantejar-les sempre. A més, la idea tampoc garanteix que les persones del plató preguntin allò que volen saber la majoria dels ciutadans. El programa té més d’espectacle que d’exercici periodístic.
Diumenge una noia del públic, una psicòloga de Madrid, va aconseguir descol·locar a tothom amb la seva pregunta: “Yo querría saber cómo se sentiría usted si alguna de sus nietas le dijese que quiere ingresar en las Fuerzas Armadas Españolas”. Segurament, un psicoanalista tindria molt a dir sobre el rerefons que amaga la pregunta. Un director comercial de Sevilla va preguntar: “Mi gran duda es: esa mayoría de votantes de Catalunya que representan un sentir cada uno a su manera en un proyecto tan totalitario como es el suyo, porque lo es, ¿qué son, catalanes o españoles? ¿Y qué futuro depara para ellos?” Quan Mas li va contestar, l’home es va mostrar insatisfet amb la resposta perquè era conciliadora. I aleshores insistia, però cada vegada s’entenia menys el que volia saber. Semblava que li exigís una resposta radical que no estava obtenint, i es va provocar una situació entre penosa i incòmoda. Per acomiadar el programa, Ana Pastor li va fer l'última pregunta: “En el Mundial, ¿con quién va? ¿Con Piqué o con Messi?” Era curiós com força preguntes tenien un punt en comú: fer explicitar a Mas, com a representant de l’independentisme, la seva animadversió al sentiment espanyol. És aquesta tensió, la que vol accentuar el conflicte, la que en realitat genera espectacle. I demostra que, més que respostes, la gent busca confirmar les expectatives.
