'Pop Up Xof'
Dimecres va ser una nit decebedora a TV3. Ens van substituir l’extraordinari Joc de cartes, un dels millors concursos que ha tingut mai la cadena, pel nou Pop Up Xef, un succedani amb el qual no té res a veure més enllà del seu presentador, en Marc Ribas. I això que a nivell d’audiència el programa va arrasar i va mantenir el lideratge: un 21,4% de quota de pantalla i 533.000 espectadors.
El programa consisteix en emportar-se dos cuiners a un poble sorpresa de Catalunya. Allà, se’ls sotmet a una cursa contrarellotge per descobrir les tradicions gastronòmiques, els punts de venda del producte i improvisar un plat per a vint-i-cinc persones que cuinaran a l’aire lliure amb uns ajudants desconeguts, i després un jurat valorarà qui s’emporta el premi. Compleix tots els requisits que exigeix una televisió pública quant a divulgació de la cultura gastronòmica i del territori. Però, malauradament, la idea funciona millor explicada que executada. El primer programa, a Palamós, feia patir per una circumstància totalment aliena a la producció que va complicar-ne el desenvolupament. La pluja va obligar a improvisar carpes i paraigües i van haver de fer tot el programa amb les incomoditats del xàfec, el fred i els peus enmig del fang.
Pop Up Xef és estressant i poc atractiu per a l’espectador. Els primers trenta-cinc minuts tot són explicacions preliminars, preparatius, aclariment de les dinàmiques, corredisses aparatoses i un procés de recerca i compra de producte que no interessa gaire i resulta caòtic i poc agraït de veure. I fins i tot poc lògic. Per què cal anar preguntant pel carrer i per museus si tot el que pots necessitar saber t’ho poden explicar a les parades del mercat? En algun cas, les consultes dels concursants sobre patrimoni gastronòmic i algunes entrevistes semblaven induïdes per compromisos de promoció. Si hi afegim una veu en off repel·lent que no para de fer apunts graciosos sobre tot el que veiem, l’espectacle és saturant. I el concurs es torna absolutament aliè a l’espectador. Adeu a aquella estona relaxant on, des del sofà de casa, podies valorar els plats que veies, comentar per WhatsApp amb els amics si aniries o no a aquell restaurant i puntuar amb la família l’espai o la cuina. Aquí, l’audiència no pot jugar. I a més, t’has d’empassar més de la meitat del programa perquè arribi el més important: que comencin a cuinar. I quan ho fan, ni es veu gaire bé ni és agradable, perquè les circumstàncies que ofereix el programa són rudimentàries. El preu del plat no es valora, i això que una de les concursants va comprar cent cinquanta gambes per, després, fer una tapa diminuta que no arribava ni a aperitiu. Pop Up Xef et deixa una mica xof. En temps de restaurants tancats i retallades, sembla una solució d’emergència low cost per sortir del pas. Igual que desitgem que passi la pandèmia i torni la normalitat, ara també esperem que pugui tornar Joc de cartes el més aviat possible.
