Normalitzar una matança
Al 'Telenotícies' de TV3 obrien amb la matança en dues mesquites de Nova Zelanda que l’assassí va retransmetre en directe a través de Facebook Live. Tot i que la plataforma ha retirat les imatges, això no n’ha evitat la difusió arreu del món. Però Raquel Sans, després d’explicar la informació més bàsica, comunicava a l’audiència: “Els informatius de TV3 hem decidit, una vegada més, no difondre les imatges més extremes per no contribuir a la voluntat propagandística que perseguien”. Un encert: no aporten res més enllà d’un horror previsible. Al 'TN' només mostraven els primers segons, en què l’assassí comença a gravar dins el cotxe i, amb càmera subjectiva, carrega els fusells i entra a la mesquita. No ens van ensenyar ni un sol tret.
A Antena3 van prioritzar la notícia de l’exhumació de Franco. Després es van dedicar a la massacre. Aquí sí que emetien la matança dins de la mesquita, i ho feien desenfocant tota la pantalla excepte la metralleta disparant. El resultat era tan morbós com inútil. Sandra Golpe anunciava la imatge del criminal com si fos un concurs: “Y el terrorista es... ¡este hombre!” i l’ensenyaven en primer pla. “Él quería vengarse, dice, de los inmigrantes”, deia la presentadora. Especificaven l’armament amb els noms dels rifles i les característiques tècniques i mortíferes. Un rètol insistia: “Quería acabar con todos los musulmanes”.
A Telecinco, en canvi, van tractar les imatges igual que a TV3. Van oferir, només, la prèvia al cotxe i el camí fins a la mesquita. Això sí, van incloure el primer tret. Però després emetien la gravació de l’assassí conduint després de la matança, reproduint el seu riure i traduint algunes de les frases que deia. La locució afegia: “Y sigue diciendo más barbaridades que preferimos ahorrarles”.
La imprudència més gran va ser a La Sexta. Obrien posant directament les imatges més bèsties. A l’inici desenfocaven les víctimes en primer pla, però després ja no. Era un vídeo molt explícit del qual no alertaven. A la notícia tornaven a repetir les imatges i especificaven “También ha disparado a niños, como podemos ver en este vídeo grabado tras la masacre”. La presentadora es dirigia a l’audiència explicant amb sensacionalisme i adjectius els disset minuts “de exhibicionismo en el que se le ve cargar las armas y matar a sangre fría": "Las imágenes son escalofriantes. Parece un videojuego, pero es real”. Darrere de la presentadora, en dues ocasions, repetien les imatges de la matança. Les van repetir fins a quatre vegades i, per tancar la notícia, encara un repicó per assegurar-se l’espectacle.
Cap informatiu dels que van emetre la massacre va alertar l’audiència sobre el risc que allò pogués ferir la seva sensibilitat. La propaganda ha quedat més que garantida. També s’han especificat, amb excés de detall, les seves voluntats exterminadores. La presentadora de La Sexta assegurava que les imatges eren com d’un videojoc i no semblaven reals. Tenia raó, i és la prova fefaent de com s’ha aconseguit distorsionar la percepció del dolor de l’audiència. S’ha creat un llenguatge, també en els informatius, que ha anestesiat els espectadors davant la sang i els assassinats. S’han normalitzat les massacres i se’ns ha immunitzat davant la violència.
