El misteri de 'Calvin & Hobbes'
Si sou fans d’en Calvin i en Hobbes, el nen trapella ple d’imaginació i el seu tigre fidel, que durant tants anys han aparegut en premsa d’arreu del món i en centenars de llibres traduïts a vint-i-quatre idiomes, no us heu de perdre el documental ‘Estimado señor Watterson’ ('Dear Mr. Watterson'), que trobareu a Amazon Prime.
'Estimado señor Watterson' és un intent d’aprofundir en la repercussió que han tingut les tires còmiques de 'Calvin & Hobbes' no tan sols en els centenars de milers de lectors sinó també en el món del còmic en general.
També investiga el principal misteri del seu creador. Bill Watterson és dels pocs ninotaires que no només s’ha negat a exposar-se socialment, sinó que no ha volgut mantenir mai cap tipus de contacte amb els seus fans. Ha portat a l’extrem l’estereotip del dibuixant solitari que utilitza el còmic com la manera d’expressar la seva veu a la resta del món. Watterson ha fet que en Calvin i en Hobbes siguin els seus únics i exclusius portaveus. Només dues o tres persones d’aquest món han mantingut contacte amb ell per raons estrictament professionals. Ningú sap qui és ni pot contactar-hi. 'Calvin & Hobbes' ha aparegut en més de 2.400 diaris i les col·leccions de llibres han suposat més de quaranta-cinc milions de dòlars en vendes als Estats Units i molts més a escala internacional. 'Calvin & Hobbes' ha estat mencionat en tota mena de sèries de televisió i ha rebut múltiples premis i homenatges. Però Watterson ha renunciat a molt més: al marxandatge. Ha deixat de guanyar milers de milions de dòlars perquè en Calvin i en Hobbes només existeixin a les tires de còmics de llibres i diaris. S’ha negat que la comercialització corrompés la personalitat i l’essència d’en Calvin i en Hobbes, com ha passat, per exemple, amb l’Snoopy o el Garfield. El documental aprofundeix en les sinergies entre l’art, el còmic i la perversió de les llicències comercials. “'Calvin & Hobbes' va ser dissenyada com una tira còmica i això és tot el que vull que sigui. És l’únic lloc on tot funciona com jo vull”, ha expressat Watterson en alguna ocasió.
Però, segurament, el més interessant de tot el documental és la reflexió sobre la relació entre la premsa en paper i el còmic. Els diaris van ser el bressol d’aquest gènere. Fins i tot van arribar a aparèixer a la portada i a ocupar una pàgina sencera. Però el seu espai s’ha anat reduint. Això ha afectat la qualitat d’imatge i ha comportat uns dibuixos de menys qualitat estilística fins a pràcticament desaparèixer. I la digitalització l’ha acabat de matar. En aquest context, encara té més valor el posicionament de Watterson i la supervivència de la màgia de 'Calvin & Hobbes'. “El dibuixant pot parlar durant anys a la gent i això representa un increïble accés a la ment de les persones. És un extraordinari privilegi que la teva feina sigui llegida per la gent cada dia, any rere any”. I té raó. I això val per al còmic i per a qualsevol de les persones que traiem el nas en un diari.
