Més que aire, una ventada
Crítica de teleTV3 ha estrenat de cara a la temporada d’estiu el programa ‘Aire lliure’, que intenta fomentar l’esport i les activitats a la natura. La campiona del món Núria Picas s’emporta famosos de diversa consideració per conversar mentre caminen, corren, escalen, fan caiac o volen amb ala delta.
La idea és noble, vol posar en valor el patrimoni natural i cultural, però l’execució televisiva en les dues emissions que hem vist fins ara del programa no és prou bona.
En primer lloc, el programa té una manera de fragmentar les històries i alternar-les que desconcerta l’espectador: no saps mai on et trobaràs la Núria i la cronologia és caòtica. Més que aire lliure, sembla que una ventada hagi desordenat el programa. En la primera emissió, estaves veient el Joel Joan enfilant una muntanya amb la Núria Picas i en el següent pla t’apareixia la presentadora amb el Kilian Jornet. Passaven de la festa de la Patum a la muntanya i viceversa com si tinguessin el do de la teletransportació. Aquest diumenge a l’Antonio Orozco semblava que se l’haguessin oblidat al mig del riu i no l’haguéssim de veure més. A nivell de muntatge, hi ha fragments de converses que són reiteratius. En l’últim programa, Núria Picas li va preguntar fins a tres vegades a la Sílvia Vidal quin era el rècord de temps que s’havia passat penjada d’una muntanya. El muntatge no està a l’altura de l’esforç que deu fer el càmera més aventurer per gravar en situacions de risc. Et passes el programa patint per ell.
En segon lloc, hi ha alguns passatges en què el programa es converteix en una mena de publireportatge més propi d’un punt d’informació turístic que d’un relat televisiu. Una veu en off fa a l’espectador unes explicacions tècniques acompanyades d’uns infogràfics que sembla que ens estiguem informant en una àrea de servei. S’utilitza un tipus de llenguatge, una entonació informativa de vídeo industrial i una manera de dirigir-se a l’audiència –diferent de la resta del programa– que es fan molt estranys.
En alguns moments també sembla que els falti material de programa i que l’hagin de complementar amb continguts extres per ajustar-se al minutatge encarregat. És com si les converses entre Núria Picas i els seus convidats no donessin prou de si o no tinguessin prou ganxo i s’haguessin de buscar gravacions complementàries. Aquest diumenge ens van encabir un videoclip sencer d’Antonio Orozco per allà al mig que tampoc calia, i l’episodi documental sobre el doctor Bonifaci no encaixava gaire amb el contingut d’activitats a l’aire lliure (més enllà de fer la visita al cementiri, esclar).
A ‘Aire lliure’ hi ha bona voluntat i compromís de servei públic però poca habilitat a nivell de direcció (tenint en compte que Picas no és una professional dels mitjans) i certa ingenuïtat i poca destresa en el muntatge televisiu, que, en 'prime time' de diumenge, resulten una mica preocupants a TV3. Esclar que a la temporada d’estiu sempre s’abaixa el llistó de l’exigència.
