'MasterChef', ni distància ni mascareta
Dimarts al vespre tornava una nova edició del programa estrella de TVE, MasterChef Celebrity, que va ser líder d’audiència tant a Catalunya com a Espanya. Setze famosos (o pseudofamosos), entre els quals hi havia Perico Delgado, Ainhoa Arteta, Celia Villalobos, Lucía Dominguín, Melani Olivares, La Terremoto de Alcorcón o Florentino Fernández, competeixen en un concurs gastronòmic sota la vigilància i el judici de tres xefs. El que sorprenia del programa és que, tot i haver estat gravat en plena pandèmia, no hi havia ni rastre de mesures anticovid més enllà de fer-los treballar amb guants, uns guants amb els quals es tocaven la cara i es tapaven la boca mentre cuinaven. Ni mascaretes, ni distància social. Tots s’abraçaven i compartien els estris de cuina per preparar uns plats que després tastaven els membres del jurat, que posaven la cullera en el mateix plat per emetre’n un veredicte. En el segon tram del programa provocava estupor descobrir que la prova consistia a preparar un àpat per a cent persones. Cent convidats que tenien asseguts en una sala interior d’un parador nacional a Jaén.
Aquesta despreocupació, com a mínim aparent, contrasta amb les mesures que ha pres The Great British Bake Off, un dels talent shows de pastisseria més populars a la televisió britànica i que actualment emet Channel 4. Per a la nova temporada que s’estrenarà dimarts que ve, el programa ha explicat que van tenir els dotze concursants pastissers aïllats sis setmanes per gravar el concurs, creant el que van anomenar una “biosfera autònoma” en un hotel que és a una hora i mitja de Londres. Els participants i l’equip del programa van passar nou dies en quarantena i després es van fer un test PCR. Es van construir allotjaments addicionals, es va muntar una gran carpa sense parets a l’aire lliure que ha servit de plató per cuinar i tots els productes utilitzats estaven prèviament desinfectats.
Més enllà dels controls que s’hagin pogut dur a terme a MasterChef sense comunicar-ho a l’audiència, una televisió pública ha de donar exemple. A Espanya, els negocis de restauració han hagut de reduir l’aforament, ajustar-se a uns protocols estrictes i treballen obligatòriament amb mascareta. Les escoles han hagut de fer mans i mànigues per evitar el contagi dels alumnes en les hores de menjador, separant torns i prohibint compartir els estris. Les autoritats prohibeixen reunions de més de deu persones i, en canvi, MasterChef organitza un àpat multitudinari per a un centenar de comensals en un recinte tancat. El programa tampoc va perdre temps aclarint als espectadors quines mesures s’havien pres. És obvi que la televisió ha d’entretenir, però la tele pública té un compromís amb la societat. No pot exhibir una realitat paral·lela, desconnectada del món, quan a la ciutadania se li demanen tants esforços. Si no, com a espectador, tens la sensació que l’únic que estan cuinant és un exquisit caldo de cultiu per al coronavirus i que si els famosos poden passar olímpicament dels protocols sanitaris, la resta de mortals també.
