Llibres ordenats per colors
Un dels programes que ha estrenat Netflix darrerament és Cada cosa en su lugar, un espai d’entreteniment que hereta la tradició de convertir l’ordre en autoajuda i que va iniciar la japonesa Marie Kondo. En aquest cas, es tracta d’un xou nord-americà on dues professionals de l'organització, Clea Shearer i Joanna Teplin, van a les cases de famosos i anònims i fan desaparèixer el caos de les seves habitacions. De fet, es van fer famoses per ordenar les cases de les estrelles de Hollywood. En el programa, ajuden les actrius Reese Witherspoon i Eva Longoria i l’actor Neil Patrick Harris, o fins i tot arreglen el garatge de Khloé Kardashian, però també retornen l’estabilitat a llars de gent senzilla que estaven a punt de ser devorats pels seus armaris.
En plena pandèmia, on semblem condemnats a passar més hores que mai tancats a casa, s’obre pas aquesta obsessió per transformar les llars en escenaris de somni. A diferència de Marie Kondo, però, la Clea i la Joanna no posen èmfasi en el fet de llençar. No hi intervé la filosofia zen sinó més aviat l’esperit d’acumulació propi del capitalisme. La satisfacció de la possessió, del tenir encara que no ho necessitis, el plaer de l’adquisició, de proveir-se de capricis. Les dues professionals de l’organització optimitzen la llar i, sobretot, van a comprar múltiples sistemes d’emmagatzematge en botigues especialitzades. Tota mena de capses de metacrilat, arxivadors, prestatgeries, penjadors, separadors, recipients, caixes i bosses que permeten classificar tants objectes com es vulgui seguint uns paràmetres pràctics i racionals. La gran trampa del programa és que en cap moment es diu el cost de tot plegat: mai es revela la inversió econòmica que suposa comprar tot el material de suport, que en el cas de Cada cosa en su lugar és elevat.
El programa mostra armaris i garatges absolutament desastrosos, plens de trastos amuntegats, amb rampoines entatxonades de mala manera que s’acaben convertint en un paradís de l’harmonia lògica. “Et canvia la vida”, promet el programa en la seva promoció. Les famílies ploren emocionades i agraïdes, les actrius criden esverades i fan salts d’alegria al veure els seus calaixos i vestidors en un alineat militar impecable, seguint criteris cromàtics, de mida o de funcionalitat. A més, no han de fer res. Les dues professionals s’encarreguen de tot. Potser tenir un assistent és l’autèntic secret.
Convertir l’ordre en un espectacle i les cases en aparadors té a veure amb la cultura mediàtica actual, especialment amb aquella que connecta amb les xarxes socials i l’exposició de l’ego. La filosofia de Cada cosa en su lugar es delata en el fet que els llibres s’ordenen segons el color del llom. Perquè el que veritablement s’amaga en aquesta superorganització de les cases i de les vides és fer-les instagramejables, és a dir, convertir-les en fotogèniques perquè, més enllà de la racionalitat, sigui l’estètica i l’aparença el que determini la felicitat de les persones.
