La Sexta, enxampada in fraganti

S’ha fet viral una imatge del programa ‘Más vale tarde’ de l’11 de setembre, de quan el reporter de La Sexta José Yélamo connectava en directe per informar dels manifestants que envoltaven el Parlament de Catalunya aquell dia.

La presentadora, Mamen Mendizábal, estava acomiadant una altra connexió mentre ja vèiem, en un petit requadre, el redactor davant d’un petit grup de manifestants tranquils i distrets a qui la mateixa cadena va identificar com a membres dels CDR. Yélamo estava esperant que la companya li donés pas i just en el moment que sent que Mendizábal es dirigeix a ell, es veu perfectament com es gira cap al grup de manifestants i els fa un senyal amb la mà, una mena de sacsejada enèrgica amb el puny, com si els esperonés a fer alguna cosa. I, automàticament, tot el grup que té darrere es posa a cridar “¡Prensa española, manipuladora! ¡Prensa española, manipuladora!”. S’hi sumen alguns manifestants més. La majoria riuen i fins i tot n’hi ha un que, amb els ulls desorbitats, teatralitza i sobreactua la reivindicació. La posada en escena perfecta perquè, només començar, el redactor es pugui queixar de l’ambient: “No te escucho demasiado bien. La verdad es que hasta ahora la situación ha estado más bien tranquila, pero, como ves, aprovechan los ratos muertos que deben estar aburridos y esperan las conexiones para soltar el «prensa española, manipuladora»”. El redactor va acabar fent la connexió entre crits. Mamen Mendizábal recollia la connexió amb ironia i resignació: “No hay buena manifestación sin ese grito coral de «prensa española, manipuladora»”. A continuació donava pas a Gemma Nierga, que se solidaritzava amb el redactor escridassat, i Mamen Mendizábal lamentava que haguessin de treballar en aquelles condicions, que ja eren un clàssic. Però, com a mínim aquesta vegada, se’ls van veure les trampes i la manipulació.

Des de fa uns quants anys que La Sexta ha entrat en el joc de victimitzar-se públicament pel tracte que reben a Catalunya. De fet, han convertit els crits dels independentistes en una mena d’aval del seu periodisme crític. I aquest relat ven. I els redactors ja han entès que ser escridassats els dona una dosi de protagonisme mediàtic que la cadena aprofita per fer el conte de la llagrimeta. “Más periodismo”, que diria García-Ferreras, el creador d’aquest engranatge que combina informació i espectacle, seguint les estratègies mediàtiques sibil·lines de Roger Ailes.

José Yélamo va manipular el context i ara s’ha justificat dient que en realitat era un gest irònic envers aquells que volien sabotejar-lo. Una excusa que tampoc seria periodísticament correcta perquè també seria una provocació a l’entorn. La imatge els posa en evidència, a Yélamo i a la cadena. Enxampats in fraganti. No només perden la credibilitat sinó que la fan perdre a la resta de redactors que, en alguna ocasió, han estat escridassats de veritat.