El gran espòiler de Txernòbil
Fa unes setmanes parlàvem en aquesta columna de la nova i extraordinària sèrie de la HBO ‘Chernobyl’, que reconstrueix la tragèdia de l’explosió del reactor nuclear. La sèrie ha fet esclatar una mena de ‘fenomen Txernòbil’ que no és nou. Fa temps que des dels documentals més rigorosos fins als programes d’esdeveniments paranormals han utilitzat la tragèdia per conscienciar la humanitat o per construir nous relats de la por.
Diumenge, el '30 minuts' va emetre el reportatge ‘Vacances a Txernòbil’, que es feia ressò de l’auge del turisme de catàstrofes. En el reportatge els guies ens ensenyaven amb els seus mesuradors els baixos índexs de radiació, explicaven que estaven saníssims i ens mostraven la vida de les àvies de Txernòbil, que viuen incombustibles en una zona greument afectada. El discurs és sempre el mateix: un perill nul i unes radiacions intranscendents similars a les d’un vol transoceànic o a les d’una radiografia. Els reportatges que mostren aquest turisme no tenen el punt de vista d’especialistes en radioactivitat que ofereixin arguments científics per contrastar les versions dels guies turístics. Només fan el retrat d’aquests circuits, on els principals interessats a potenciar el turisme en minimitzen els riscos mostrant els suposats resultats dels seus aparells.
La setmana passada al 'Tot es mou' van convidar un noi que es va passar tres dies a Txernòbil i el Dr. Eduard Rodríguez, especialista en radiobiologia. L'expert va desaconsellar les visites a la zona, i va aclarir que les comparatives amb vols transoceànics eren totalment errònies, perquè el risc de la visita a Txernòbil no rau en l'índex de radiació sinó en les partícules que s'inhalen o s'ingereixen, que es queden dins del cos, s'incorporen a les cèl·lules i t'irradien durant anys, i que poden tenir, a la llarga, greus conseqüències per a la salut. Va ser molt clar: exposar-se a aquestes circumstàncies encara que sigui en períodes molt curts no afecta a tothom de la mateixa manera, ja que depèn d'on s'instal·len aquestes partícules un cop dins del cos humà. Al ‘Tot es mou’ van aprofitar l'ocasió per comentar la sèrie. La col·laboradora Pilar Calvo n'explicava algun fragment i la presentadora Montse Tió li va demanar en diverses ocasions que no fes espòilers. És curiós demanar això en una sèrie històrica.
L'espòiler de Txernòbil no el va fer Pilar Calvo. El gran espòiler, i el més necessari, el va fer l'especialista en radiobiologia alertant de l'autèntic risc que corren aquests turistes, i va quedar com una anècdota per no espantar el pobre noi que s'havia passat tres dies exposat a partícules radioactives. Irònicament, la historia es repeteix. Les mateixes negligències i enganys del 1986 que es poden veure a la sèrie per eludir responsabilitats i no espantar la població tornen trenta-tres anys més tard, al fer cas de les versions dels personatges que van sobreviure al desastre i que, com que no hi tenen res a perdre, no han tingut més remei que treure beneficis econòmics de l’explotació turística de la zona per guanyar-se la vida.
