La gran batalla dialèctica del segle XX (1a part)

L’any 1968 una emissió de l’ABC va influir de manera determinant en els continguts televisius fins al punt que avui en dia encara en notem les conseqüències. L’ABC, la cadena nord-americana que aleshores tenia menys audiència i pressupost, havia de competir amb les altres dues grans networks (la CBS i la NBC) a l’hora de cobrir les convencions demòcrata i republicana, que dedicaven tot el dia, íntegrament, a informar-ne. L’ABC va optar per l’originalitat. Va convidar dos intel·lectuals a debatre, durant deu nits seguides, sobre aquest fet. Van escollir, a una banda, l’escriptor Gore Vidal, defensor del liberalisme. Per enfrontar-s’hi, van convidar William F. Buckley Jr., el primer intel·lectual conservador modern als Estats Units. És l’home que va posar en marxa l’engranatge mediàtic del conservadorisme. Tots dos s’odiaven profundament i l’únic que tenien en comú era la capacitat d’entendre que la televisió era una nova plataforma de poder. L’ABC es va limitar, cada dia, a emetre aquell cara a cara d’una hora i mitja, en prime time. De seguida es va convertir en un esdeveniment mediàtic provocador. Les discussions entre Buckley i Vidal tenien enginy i tensió. Eren aspres i el desdeny entre els dos creixia cada dia més. Buckley era hàbil i agut desmuntant arguments del rival i Vidal era genial elaborant un discurs sòlid. Aquells debats eren una innovació televisiva a l’hora d’abordar contingut polític sense presència de polítics.

El dia del cara a cara número nou, el penúltim, Vidal va titllar Buckley de criptonazi. Ja feia estona que Buckley estava molt nerviós, al rostre se li apreciava la ràbia, i va esclatar: “Escolta, marica, deixa de dir-me criptonazi o et fotré un cop de puny a la cara que t’hauran d’enguixar!” La discussió va continuar amb odi fins que el presentador, Howard Smith, va acomiadar el programa: “La conversa ha sigut més acalorada que de costum, però ha valgut la pena presenciar-la”. Aleshores aquella manera de comportar-se a la televisió era insòlita i estava molt mal vista. Segons Buckley, un cop acabat el programa, Vidal li va xiuxiuejar amb sarcasme: “Em sembla que avui hem fet que la seva inversió valgui la pena”. Sens dubte, aquell esperpent dialèctic sense precedents va sortir a compte a l’ABC. La cadena va fer rècords d’audiència i es va col·locar al número u dels rànquings. I el debat va provocar un punt d’inflexió: des d’aleshores cap més televisió va dedicar tot el dia a informar de les convencions. Es van començar a organitzar debats de tota mena a favor i en contra de qualsevol cosa, veient l’espectacle que generaven. El programa d’humor Saturday night life parodiava aquell nou costum fent esquetxos on debatien qüestions absurdes amb odi i insults. Avui dia, el format televisiu perdura en la seva plenitud.