La fredor de la cadena perpètua
Movistar+ ha estrenat recentment ‘En el corredor de la muerte’, la ficció que relata la història real de Pablo Ibar, un nord-americà fill de pare basc i mare hispana, nebot del boxejador Urtain, que el 1994 va ser acusat d'un triple assassinat a Florida. Ibar porta vint-i-cinc anys tancat entre reixes, la meitat de la seva vida. Actualment està condemnat a cadena perpètua, però es va passar setze anys al corredor de la mort. Qui interpreta el protagonista és Miguel Ángel Silvestre ('Sin tetas no hay paraíso', 'Velvet', 'Sense 8'...), un actor que malda per obtenir una veritat interpretativa que no assoleix mai.
La minisèrie són quatre capítols de cinquanta minuts que arrenquen, sempre, amb les imatges d’arxiu dels quatre presidents dels Estats Units que hi ha hagut des que Ibar és a la presó. És la manera de recordar a l’espectador que la història s’emmarca dins del potent sistema nord-americà.
La sèrie es basa en el llibre homònim del periodista Nacho Carretero, l’autor de 'Fariña', un altre llibre que també s’ha convertit en èxit televisiu. El director d'‘En el corredor de la muerte’, Carlos Marques-Marcet, ha volgut jugar amb els gèneres televisius per construir, més enllà d’uns fets reals, una història que atrapi l’espectador: hi ha llenguatge propi del 'biopic', la part de melodrama familiar, la trama romàntica, dosis de sèrie d’advocats i influències de 'thriller' carcerari amb les vicissituds del protagonista tancat al corredor de la mort. La sèrie té una molt bona factura i la recreació de la Florida de mitjans dels 90 està molt ben aconseguida. El càsting dels personatges secundaris resulta més efectiu que el del mateix protagonista. Pel que fa al guió, la trama rema a favor de la versió de Pablo Ibar i la seva família. És inevitable, tenint en compte que és sobre ells que recau el pes de l’acció i perquè la lluita contra la injustícia i els abusos de poder del sistema són, indubtablement, dos arguments molt potents com a esquer. El fet que al mes de maig es llegís la sentència que treia Ibars del corredor de la mort però que el condemnava a cadena perpètua dona a la sèrie una vigència sorprenent. La rapidesa amb què s’ha convertit la realitat en ficció és lloable. Ara bé, a nivell argumental sembla que el relat eminentment periodístic del llibre de Nacho Carretero hagi influït excessivament en el to narratiu de la sèrie. Hi ha una fredor, una distància, que no t’arrossega emocionalment. ‘En el corredor de la muerte’ s’acaba convertint en una correlació de fets que desperta curiositat però que no et commou com ho hauria de fer un drama d’aquestes característiques. Com que la història de Pablo Ibar entre reixes no s’ha acabat, segurament hi haurà nous episodis en el futur que potser aconseguiran sacsejar de manera més efectiva l’audiència.