Fora de carta i fora de lloc
Joc de cartes és un concurs excel·lent en tots els sentits. I, a més, és la prova que es pot fer entreteniment ben fet a TV3 en consonància amb els requisits d’una tele pública. Ara bé, l’estrena del Fora de carta que vam veure a continuació, com una seqüela televisiva, és un esperpent. És un debat al voltant de l’episodi del concurs que acabàvem de veure, creat amb l’estratègia d’agafar col·laboradors eficaços d’altres tertúlies i espais de Telecinco com Daniela Blume (Supervivientes i Gran Hermano VIP), Laura Fa (Sálvame) i Santi Villas (Sábado Deluxe) que han de sembrar suspicàcies entre amos dels restaurants sobre la seva actuació, discutint pels colors d’unes estovalles, una escalivada o la textura de l’arròs. Es tracta de construir conflicte mediàtic gratuït entre els concursants. Tot això en un decorat d’ínfima qualitat propi de 8TV i un xou amb el segell de Telecinco. La presentadora, Carla Lladó, transmetia una gran inseguretat dirigint el circ, intervenint a batzegades depenent de les ordres que semblava rebre per l’orellera. Hi havia instants en què ningú tenia res a dir. La vulgaritat del programa, impròpia d’una televisió pública i insòlita a TV3 sabia greu, fins i tot, per les cares dels amos dels restaurants, que semblaven veure’s engolits per una maquinària televisiva que no s’esperaven. S’increpaven amb arguments que els ferien i se sentien qüestionats a nivell personal i professional. I això ja no és dins les normes d’un joc. És la realitat. Els futurs concursants de Joc de cartes que ja han gravat la seva participació, ¿voldran ara formar part d’aquest espectacle posterior tan rònec per convertir-se en diana de retrets, acusacions i impertinències? ¿Posaran el seu negoci al servei del xou per discutir si el pepet li va posar un tres al menú, o la pepeta li diu que les cadires del seu restaurant són lletges? La segona part, la dels foodies, era més acceptable tot i que feta una mica matusserament.
L’excusa de dir que aquests formats porten a TV3 audiència nova és dubtosa: són espectadors que, per consolidar-se com a consumidors regulars de la cadena, necessitaran un altre model d’informatius i graella en consonància amb el nivell de Fora de carta. Deixar l’audiència de la tele pública en mans de la legió de fans que té Blume a les xarxes socials per crear enrenou tampoc sembla una estratègia sòlida. Ara bé, tot sigui dit, el primer programa va millorar la franja amb un 9,4%. Més enllà de tractar-se de contingut buit a la cadena pública, el que fa plantejar Fora de carta és el que significa això per a la nova etapa de TV3. El programa és el primer projecte que s’aprova i s’executa sota la direcció de Vicent Sanchis. Si copiar el model xaró de Telecinco és la solució per als problemes de TV3, és decebedor, perquè vol dir que ja s’ha entrat en la dinàmica desesperada del “tot per l’audiència”.
