Estefanííííííííaaaaaa!

És el nou crit de guerra de la televisió. Fa dos diumenges el va deixar anar un concursant de La isla de las tentaciones en una situació desesperada. Un tal Christofer acabava de veure, amb Espanya de testimoni, com la parella li fotia les banyes. Devastat per l’escena, arrencava a córrer per una platja, sota la llum de la lluna, trinxant-se les cordes vocals per udolar als quatre vents el nom de la seva xicota: "Estefanííííííííaaaaaa!" Un llop ferit. Des d’aleshores el crit s’ha fet viral, no només a les xarxes socials, a través de mems i paròdies divertides, sinó a les comunitats de veïns, on de tant en tant, en la penombra dels celoberts, se sent el mateix crit estripat buscant la complicitat del barri: "Estefanííííííííaaaaaa!" També es va sentir just abans de l’actuació d’una concursant d’OT aquest diumenge. La brometa va suposar que l’aprenent de cantant, que es diu Nia –com a diminutiu d'Estefanííííííííaaaaaa!–, es passés dos dies plorant pensant-se que l’esgarip entre el públic que assistia a la gala del programa era per mofar-se d’ella i no pas per fer referència a un espai de la competència.

"Estefanííííííííaaaaaa!" és la nova crossa televisiva, com en el seu dia ho va ser el “¡Veintidó! ¡Veintidó!”, el “Y eso dueleeee” de la Bombi, el “¡Fistro pecador de la pradera” del Chiquito, o l'“Hola, soy Edu, feliz Navidad”, entre tants d’altres.

"Estefanííííííííaaaaaa!" té el patetisme del suïcida mediàtic. L’home que es presenta en un programa en què l’enjòlit és posar les banyes a la parella i, quan passa, queda destrossat.

La isla de las tentaciones és un espectacle deplorable, que perpetua valors caducs sobre les relacions de parella i fomenta la toxicitat humana. Però si el programa té un instant còmic és el dels plans que enfoquen la cara del cornut veient la parella sent-li infidel a la piscina. En el cas del Christofer, minuts abans de marxar corrents, el vèiem desencaixat mentre els companys de concurs darrere seu es tapaven la cara amb les mans al contemplar la humiliació pública del pocapena de l’amic. És més, quan el Christofer fuig desesperat entre palmeres, encara li queda per contemplar l’escena final: la de la seva parella fent-s’ho al llit amb el nou partenaire televisiu. “¡Christofer, mira!”, li diuen els amics perquè torni i rebi l’estocada final. Però el Christofer ja corre desesperat. L’escena recorda la del final d’El show de Truman, en què el protagonista, Truman Burbank, lluita incansable per fugir de la falsa esfera de realitat on l’han segrestat mentre la resta de companys i equip del programa intenten evitar-ho per tots els mitjans. La platja i el mar també són la via d’escapatòria. El Christofer era la viva imatge del personatge que interpreta Jim Carrey, maldant per accedir a una realitat superior, de la qual prové, on la seva vida no està sotmesa als capricis d’un director mesquí. "Estefanííííííííaaaaaa!" és el clam de qui suplica, aclaparat i penedit, fugir de la telerealitat, de la deixalla televisiva en què ell mateix, ambiciós i ingenu, es va ficar. El camí de retorn, però, és impossible. El nom d’ella el perseguirà sempre més: "Estefanííííííííaaaaaa!"