El dia de la mirada lila

El Dia Internacional de les Dones va caure en diumenge i, per tant, a nivell televisiu, en la majoria de cadenes la jornada va transcórrer amb més discreció que en edicions anteriors. En canvi, TV3 va ser, clarament, el canal que va decidir apostar per un plantejament diferent i més obertament feminista. A diferència d’altres anys (com en altres cadenes), quan el 8 de març es convertia en una jornada en què els homes eren els que construïen el relat mediàtic perquè les dones feien vaga, la televisió pública catalana va apostar per oferir una mirada a l’actualitat a través de les seves periodistes: l'InfoK amb Laia Servera es va reemetre a TV3 per explicar als infants el feminisme i el Dia de les Dones, els dos Telenotícies estaven conduïts per dones (Cristina Riba, Marta Bosch i Gemma Ruiz) i a la tarda es va fer una programació especial per seguir en directe les diferents manifestacions feministes arreu del país. De manera impecable des del plató i en una jornada professional maratoniana, Cristina Riba va anar donant pas a diferents companyes: Núria Solé, Mireia Prats i Carla Riverola a Barcelona, Glòria Boquizo a Tarragona, Teresa Macià a Lleida, Mariona Comellas a Girona i Eva Pelegrí a Madrid no només van anar explicant el transcurs de les mobilitzacions sinó que van entrevistar una pila de dones de diferents col·lectius que van exposar un ventall molt ampli de reivindicacions i lluites. El programa, a més, estava farcit de dades estadístiques i reclamacions. També oferia la reemissió d’alguns dels excel·lents reportatges breus de Laia Mestre i Mariona Piqué que posaven l’accent en diferents àmbits de la desigualtat de gènere que s’havien anat emetent durant la setmana, al final del Telenotícies vespre, destacant aspectes com la violència exercida contra les dones, el biaix de gènere a nivell mèdic, les pressions estètiques o l’estigmatització del llenguatge a l’hora de crear marcs mentals que desafavoreixen les dones. Tres hores i mitja de mirada lila a través dels ulls de múltiples professionals. Aquest punt de vista femení a l’hora de construir un relat periodístic que exigeix reivindicació és clarament la millor manera que té la televisió de comprometre’s amb el feminisme. No cal pintar els logotips de color lila, ni posar llaços porpra a les solapes i, encara menys, deixar el control del relat als homes el dia en què és important que l’audiència entengui la importància social del feminisme i el benefici global sobre tots els ciutadans. Cal destacar també l’entrevista de Cristina Puig a Dolors Bassa el dissabte a la nit en el FAQS, on l’exconsellera de Treball, des de la presó de Puig de les Basses, amb el discurs lúcid que la caracteritza, va fer èmfasi en les desigualtats de les dones a les presons i com el masclisme també ha estat present en el relat mediàtic del Procés, oblidant en massa ocasions Forcadell i ella mateixa. El més important, però, és que aquesta mirada lila del 8 de març es mantingui la resta de l’any. Perquè son els 364 dies restants que el biaix ens juga en contra a les dones i en què encara perdem massa batalles.