Corinna com a succedani
L'escàndol de corrupció en què es veu immers el rei emèrit va creixent. Dimarts al matí, Antonio García-Ferreras combinava aquest cas amb el rebrot del covid-19 que s’està produint arreu de l'Estat. A la pantalla de darrere seu s’hi alternava, per tant, un mapa d’Espanya amb les ciutats que s’han vist afectades per un increment de casos de coronavirus amb la imatge de Corinna. La segona era, indubtablement, més vistosa. Darrere del presentador s’hi observava, en gran format, el rostre de Corinna tintat de color vermell molt viu. Per fer-lo més impactant i sinistre, sobre els ulls de la dona s’hi escrivia amb lletres grans el seu nom de pila. Corinna és la paraula clau per donar a entendre de què parlen sense assenyalar directament. A nivell de disseny, la imatge de l’amant del rei emèrit i còmplice dels seus negocis més dubtosos es convertia en el retrat d’una mena de delinqüent tenyit de vermell sang i amb una banda sobre els ulls, que li atribuïa un caràcter entre misteriós i corrupte al personatge. L’elecció d’aquesta projecció cridava l’atenció perquè, al capdavall, en aquest cas el més important és el que va fer el rei Joan Carles. I, de fet, tots els arguments al voltant de la taula de debat d'Al rojo vivo giraven entorn de l’autèntic protagonista: el rei. Per tant, es traslladava a l’audiència un doble missatge. Per què es mantenia darrere de García-Ferreras el retrat impactant de Corinna i el seu nom escrit en lletres grans si el focus s’ha de posar sobre Joan Carles?
Primer, perquè s’ajusta a l’estereotip narratiu morbós i caduc on l’amant femenina és l’autèntica inductora de l’escàndol. El retrat de Corinna dona un context d’exotisme, fulletonesc, de thriller enrevessat. Segon, perquè suavitza la contundència del contingut informatiu. El missatge visual centra el protagonisme en ella. Tenir Antonio García-Ferreras amb una gran fotografia a l'esquena del rei emèrit tintat de vermell i amb un rètol de lletres enormes que posés "Rey emérito" o "Jefe de Estado" tapant-li els ulls i convertint-lo en un pòster de pel·lícula de la màfia resultaria massa agressiu, directe i atrevit. En canvi, si aquesta estètica s’imposa sobre un rostre femení atribueix al decorat una pàtina de culebró sobre l’eròtica del poder. Amb ella, la imatge resulta més suggeridora que amb el rei i resta tensió informativa.
En un pla general del decorat del programa es podia observar com en un racó de la pantalla hi havia projectat un fragment del rostre del rei emèrit. Un retrat parcial inclòs dins una peça d’escacs on hi destacava l’ull. La imatge era en blanc i negre i quedava arraconada. En el pla del presentador, que és el més habitual, no hi apareixia. Corinna, doncs, en tant que dona i amant, és el succedani perfecte. El seu rostre és un símbol per fer al·lusió a la corrupció de la casa reial sense assenyalar directament la institució.
